Meandre del riu

Flix: tan a prop i tan lluny. Pròxima en distància i temps de viatge, a tan sols 56 quilòmetres i tres quarts d’hora amb cotxe o moto de Lleida per la ràpida C-12, però allunyada del marc mental lleidatà pel simple fet de pertànyer a una altra província, Tarragona, actualment demarcació catalana de les Terres de l’Ebre, malgrat els nombrosos i encara vigents vincles històrics, familiars, comercials, sanitaris, etc. mantinguts des de sempre pels flixancos, curiós gentilici, amb les veïnes comarques de les Garrigues i el Segrià.

Sud enllà, doncs, ni que només sigui per irar el curs hídric més important de la península. Quanta aigua estancada, al pantà de Flix, o en circulació, més avall de la presa per on discorre la carretera a l’entrada de la vila. Perquè aquella localitat coneguda a l’edat mitjana com “la clau de Lleida” es troba enmig d’un gran meandre d’uns 5 quilòmetres de revolt que es va estrenyent al voltant d’un promontori presidit per un castellet carlí, els quals poden ser recorreguts caminant pel cantó de fora o de dins –partida dels Xofars– en una grata excursió que permet descobrir flora pròpia de zones humides (oms, àlbers, xops, canyissars i plantes aquàtiques) i una fauna igualment característica, tant ocellaire com amfíbia o rèptil, amb la presència fins i tot de llúdrigues. De fet, just abans d’arribar al pont es troba la reserva natural de Sebes, mereixedora per si sola d’una visita.

El meandre descrit per l’Ebre, origen del topònim local, derivat del llatí flexus, això és corba o retomb, fa que la població doblement riberenca quedi comprimida entre dos trams fluvials, anomenats “riu de dalt” i “riu de baix”, sens dubte més fotogènic el segon, posem que des de l’agradable eig arbrat des d’on es pot baixar fins al vell pas de barca encara operatiu –recomanable navegació gratuïta, travessant el cabal en els dos sentits– o bé emprendre un trajecte a peu pel centre urbà i els seus elements patrimonials més remarcables, com les restes del medieval molí de l’Oriol, l’església de l’Assumpció amb un sorprenent interior gòtic i renaixentista, l’enorme freixe del davant (plantat en 1908 i convertit en escut municipal), un refugi antiaeri museïtzat o la porticada plaça Major.

Una antiga carnisseria del carrer Major de Flix va ser rehabilitada l’estiu at com a restaurant de dimensions reduïdes –quatre taules i un màxim de vint comensals– però de gran projecció, com a Casa March, pel jove si bé ja expert cuiner Jaume del Rio March –retinguin aquest nom–, que després de destacar fent de xef en diversos establiments barcelonins reconeguts amb estrelles Michelin ha optat per tornar a la seva vila natal i oferir-hi una proposta culinària selecta i d’arrel creativa, sota la fórmula única d’un menú degustació de deu plats i dues postres que varien segons els productes de temporada, per 55 euros, begudes a part. Experiència gastronòmica extraordinària.