Sr. Postu: “El projecte no és només meu; és de tothom que hi participa”

És una figura anònima, però alhora ben present en la societat lleidatana, sobretot en l’àmbit digital. El Sr. Postu, a càrrec dels comptes Postureig de Lleida, és l’impulsor d’un projecte que va iniciar l’any 2013 i que, actualment, es pot trobar a Instagram, Facebook, X o TikTok, entre altres. Supera els 200.000 seguidors en total, però la xifra més rellevant és que ha recaptat més de 300.000 euros per a més de 30 entitats benèfiques de Ponent, i tot sense ànim de lucre. A més, ho ha fet reivindicant i realçant Lleida.

Un dia va pensar que Lleida també tenia el seu postureig... Vaig crear els comptes per criticar el postureig català en general, però d’una manera natural el vaig ar al lleidatà. Aquesta va ser una de les claus perquè esdevingués el que és ara; humor, solidaritat i promoure lo #Lleidatanament i #Ponentinament.

Com recorda aquell primer post en els seus comptes? Va ser sobre les ulleres de modernet del cantant de Mishima. En l’àmbit lleidatà, vaig parlar de la desfilada del Custo a la Seu Vella, un dels esdeveniments més posturils que hi ha hagut a la ciutat.

Generar contingut sobre Lleida durant una dècada és un repte amb majúscules. La motivació del principi segueix vigent? Què el motiva a continuar? Dos o tres publicacions diàries, la gran majoria en català nord-occidental, durant 12 anys... La motivació ara és diferent, m’ho he fet més meu; reivindicació, solidaritat, denuncia, abans que riure per riure o voler més seguidors. Poso allò que m’agrada a mi i intento ser constructiu. Sempre hi ha algun fet o notícia per comentar, i els #PostuFans donen molt . Sense ells, no seria possible.

Suposo que el que li genera un impuls i més orgull del seu projecte és el vessant benèfic. Com l’ha desenvolupat al llarg dels anys? Hi ha alguna acció més rellevant? És lo que m’omple més. Sovint veig creadors de contingut explicant què mengen o quins programes de TV segueixen, tot per a aconseguir col·laboracions publicitàries, parlant a càmera amb somriure fals... Jo prefereixo utilitzar-ho per ajudar a tercers que ho necessiten. Estic molt agraït a tots els que s’han sumat al projecte algun cop. Totes les causes i dissenys que he realitzat són importants, però destacaria el primer: I Love Popes per a l’Associació de Dones Intervingudes de Mama. Va ser clau per poder fer la resta; 26 en total.

Quina resposta ha tingut entre els lleidatans? Poden fer alguna cosa més a part de contribuir econòmicament? El que rebo és que Postureig Lleida forma part de l’imaginari col·lectiu lleidatà/ponentí. Algú va dir que “transcendeix l’àmbit purament solidari, humorístic o de comentari per entrar als cercles del debat social i fins i tot polític”. El vessant solidari és el que es valora més, és clar. Per fer alguna cosa més podem seguir les entitats a les xarxes, participar en el que fan... És més important això que no pas el recapte econòmic.

Recorda algun fet o agraïment especial a conseqüència d’aquest vessant més social? Són incomptables les mostres d’afecte al llarg dels anys. No faig el que faig per això, i el projecte no és només meu; és de tothom que hi participa. Com a lleidatà ser pregoner de les Festes de la Tardor de Lleida va ser un dels màxims honors. La Plaça Paeria plena, moltíssima canalla, Down Lleida ocupant les finestres... També participar en Lo Caragolasso de l’Aplec del Caragol. És un dels moments més emocionants de l’any des que el vam crear.

Porta la màscara de Spiderman. S’identifica amb ell? Crec que l’Spiderman és un heroi de carrer, que ajuda la padrina a creuar el pas de vianants i té problemes habituals com no arribar a final de mes. Mostra un debat intern molt interessant, sobre el pes de la màscara, el poder, la responsabilitat... Sempre m’hi he sentit identificat, i la màscara ajuda al fet que l’important sigui el missatge i no tant la persona que el comunica.

El veurem algun cop sense? Encara que hi hagi gent que sap qui soc, valoro molt l’anonimat, puc separar mínimament el que faig com a Postu de la meua vida personal. El projecte no va de qui o com soc jo, sinó de reivindicar l’oest de Catalunya en positiu i col·laborar amb qui ho necessita. Però sé que la màscara sovint suposa una barrera i m’impedeix fer més del que faig. Torna-m’ho a preguntar en uns anys.

Algun projecte de futur? Ja tenim les #PostuSamarretes de colors, penso en models nous de #PostuXapes... Un pòdcast? Un programa de TV? Sempre he vist els #PostuLlibres com una trilogia. Tard o d’hora, #PostuLlibre3... sisquere!