Un amor immortal

Charmian Clift, amant de Leonard Cohen quan aquest tot just acabava d’arribar a Hidra, en 1960, als 26 anys, abans de l’artista noruega Marianne Ilhen, inspiradora de la cançó So long, Marianne, va publicar en 1959 un llibre de memòries dels seus primers dotze mesos a l’illa grega, editat fa poc en català per Les Hores, amb el títol d’A la recerca del lotus. Per cert, a l’escriptora australiana li han dedicat recentment al seu país un documental, Life burns high, encara no disponible aquí en cap plataforma. Quan ho estigui, m’apressaré a veure’l i comentar-lo en aquest mateix racó, de tant com m’ha interessat el personatge.

Glossant l’entorn paisatgístic que la va acollir amb el seu marit també literat, George Jhonston, i els seus tres fills durant un decenni, la Charmian sosté: “Crec que mai cap bellesa m’ha semblat tan real com aquesta bellesa de les roques i el mar i les muntanyes que s’alcen entre blau i blau, esquitxades només per les austeres terrasses blanques de cases simplificades fins a la més pura geometria de plans i angles”. I precisament una d’aquelles casetes emblanquinades, amb portes i porticons de color blau pàl·lid, i una planta enfiladissa de tronquets gruixuts, tal com es pot observar a la foto, en un carreró empedrat de la part alta del poble, que des de 2017 porta el seu nom, va ser comprada pel Leonard per viure-hi amb la Marianne i el petit Axel, fill del seu primer marit, el novel·lista compatriota Axel Jensen, i on el canadenc va escriure la novel·la Beautiful losers i començaria a compondre cançons, com Bird on the wire.

Fins allà dalt va pujar una tarda en peregrinació la poeta, cantautora, pianista i compositora lleidatana Emilia Rovira amb el seu company Knut, casualment noruec, i músic, mentre li anava cantant So long, Marianne, i aquella emotiva experiència a l’“illa de Cohen”, que qualifica de “paradís estrany”, li va inspirar una cançó titulada Hidra, que inclouria al disc Amor i ràbia, del 2021. “En aquesta casa senzilla, / de parets de pedra i calç, / hi va nàixer un amor com el nostre, / que era anàrquic i alhora immortal”.

Leonard i Marianne es van separar després de set anys de convivència. Ella moriria, octogenària, a Oslo, l’abril de 2016, tres mesos abans que ho fes ell, a Los Angeles. Ingressada ja a l’hospital, rebia una carta seva reiterant-li un “endless love”. Amor sense fi.