Tricampiones!
El Barça aconsegueix la seua onzena Copa de la Reina al superar l’Atlètic de Madrid a la final d’Osca i firma el triplet estatal, amb Lliga i Supercopa. Un doblet de Pina decanta la final per a l’equip blaugrana, en el qual no té minuts la lleidatana Alba Caño

Penyes del Barça com les de Soses i Borges, ahir abans del partit.

Penyes del Barça com les de Soses i Borges, ahir abans del partit.

La plantilla del Barça al complet celebra amb eufòria el títol coper a la plataforma organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Foto més informal amb el trofeu amb la lleidatana Alba Caño entre Clàudia Pina i Fridolina Rölfo. - EUROPA PRESS

Les jugadores del Barça celebren un dels gols de Pina amb la grada plena d’aficionats blaugrana. - FC BARCELONA

Membres de la Penya Barcelonista de Lleida 1970. - EFE/JAVIER BLASCO

Clàudia Pina és felicitada per Graham Hansen i Pajor. - FC BARCELONA
❘ osca ❘ El Barça va aconseguir ahir el seu onzè títol de Copa de la Reina al guanyar per 2-0 l’Atlètic de Madrid a Osca amb dos gols de Clàudia Pina. Una diana de la davantera en el 25, en una acció combinada, i una altra en el 74 van donar a l’equip de Pere Romeu un triomf que revalida la seua condició de reines de Copes i certifica un altre triplet domèstic per al combinat blaugrana, que només ha tingut l’assignatura pendent de la Champions. Una de les integrants de la plantilla que ha aconseguit els tres títols és la lleidatana Alba Caño, que malgrat tenir fitxa del filial i ahir quedar-se sense minuts ha disputat 11 partits amb el primer equip en totes les competicions i ahir es va emportar la seua medalla de campiona. El Barça va sumar la Copa als èxits a la Lliga F i la Supercopa d’Espanya per emular i igualar el primer equip blaugrana masculí de Hansi Flick, que aquesta temporada també ha guanyat Lliga, Copa i Supercopa.
Amb El Alcoraz, que ja per si mateix és blaugrana pels colors de l’SD Osca, vestit dels colors d’una afició culer que era immensa majoria, l’equip de Pere Romeu va fer els deures. I va superar l’Atlètic per quarta vegada aquesta temporada –els dos duels de Lliga F més les semifinals de la Supercopa– per oblidar una mica més la final de la Lliga de Campions i sumar el tercer títol. És el quart triplet estatal que aconsegueix el Barça Femení, ja que ja va guanyar aquests mateixos títols el 2020, 2022 i 2024, prèviament. I el 2023 no va poder aconseguir-ho al ser eliminat de la Copa per alineació indeguda. Després de rescabalar-se l’any at, aquest 2025 no ha tornat a fallar a les competicions estatals i manté la seua hegemonia.
Així, Pere Romeu emula Flick i les seues jugadores han guanyat el mateix que els jugadors del tècnic alemany. El Barça femení i el masculí són campions del triplet nacional. Però a favor de les jugadores diu que, si bé és la seua quarta vegada, tan sols és la primera per als jugadors del masculí, que aquest 2025 han aconseguit el primer triplet nacional en la llarga història de l’equip.
Respecte a la final d’ahir, les blaugranes van posar en relleu la seua condició de vigents campiones en un xoc en el qual, malgrat que el marcador va acabar reflectint un discret 2-0, van dominar folgadament. D’aquest domini van sorgir els primers avisos; un tret llunyà de Guijarro que va marxar fregant el pal o un gol en pròpia porta de Xènia, també anul·lat perquè a l’acció anterior havia sortit la pilota.
Alèxia Putellas va deixar escapar la més clara del partit fins llavors, però Pina va respondre automàticament amb un gol meravellós; Hansen va combinar amb Patri Guijarro i aquesta, fent gala de la seua visió de joc, va habilitar la futbolista de Moncada perquè de primeres batés Lola Gallardo, sense opció per aturar la pilota (1-0). Les blaugranes van deixar escapar el segon en diverses ocasions, abans i després del descans, tant Paralluelo, com Alèxia, Pajor o Bonmatí van tenir a les botes castigar el seu rival amb un marcador més voluminós, però amb el matx encara obert –i malgrat el monòleg blaugrana– el quadre matalasser també va tenir les seues opcions.
Tanmateix, Pina, que s’havia estrenat en Copa aquella mateixa tarda, va tornar a fer el que se li dona millor i ja ha fet, aquesta temporada, en un total de 25 ocasions. La davantera de 23 anys, atenta, va caçar un rebuig de la saguera Lauren Leal, i, sense pensar-ho ni controlar l’esfèric, es va treure de la màniga una volea excepcional per fer el segon i definitiu.
Les de Romeu, amb la sentència firmada a quinze minuts del final, van tenir la possibilitat de fer al seu rival encara més mal. Fins i tot Pina, a escassos minuts del final, va tenir a prop el hat-trick.
“Era un títol que devíem a l’afició”
La jugadora del Barça Clàudia Pina va explicar després de guanyar la final de la Copa de la Reina davant de l’Atlètic de Madrid (2-0) que “devien” el títol a l’afició. “Hem fet un bon partit, molt complet, sobretot pel moment de la temporada en el qual estàvem”, va assegurar l’autora del doblet blaugrana. La davantera, que va reconèixer que el cop de la derrota a la final de la Lliga de Campions va ser dur, va dir que “cal donar importància a la resta” del que s’ha aconseguit, però que el Barcelona “sempre es reposa” dels entrebancs.
Engen, última vegada com a blaugrana
La noruega Ingrid Engen va jugar per última vegada amb la samarreta del FC Barcelona i se’n va anar del camp entre llàgrimes al ser substituïda instants abans del xiulet final. Alèxia, exercint de capitana, la va convidar a fer un pas endavant al podi de les campiones per agafar el trofeu i aixecar-lo dalt del cel oscenc, i poc després les seues companyes la van mantejar posant fi a una etapa que totes les parts recordaran amb emoció. La pròxima destinació d’Engen serà l’Olympique de Lió, que dirigirà el seu extècnic al Barça Jonathan Giráldez.
Nova absència de la reina Letícia a la final
Un any més, la reina Letícia no va presidir la llotja d’autoritats al coincidir-li amb el viatge oficial dels reis a les Canàries amb motiu de les Forces Armades. La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va celebrar ahir una trobada institucional al claustre del Museu d’Osca, previ a la disputa de la final, per homenatjar els clubs que han estat campions de la competició de la Copa de la Reina al llarg dels seus més de quaranta anys d’història i algunes de les seues futbolistes més destacades durant les finals de la competició.