Rafa Villar ampliarà el contracte amb l'Hiopos Lleida si no marxa als EUA

L’Hiopos Lleida està en plena fase de renovacions, no només d’abonats –aquest dijous ja es van superar els 1.800– sinó de jugadors. La continuïtat de Walden està ja tancada i les de Paulí i Oriola encarrilades, el gironí amb una oferta per ampliar un any més el contracte (fins al 2027) a canvi de renunciar a la clàusula de sortida, i el de Tàrrega amb una fórmula d’1+1. 

Amb Rafa Villar la situació canvia, ja que té una oferta dels Estats Units. Si finalment es queda, ampliarà el seu contracte un any més, fins al 2027. Pel que fa a l’equip femení, Rubén Petrus continuarà com a entrenador.

D'altra banda, Albert Aliaga, president del Força Lleida, va fer aquest dijous balanç a la primera temporada del club a la Lliga ACB i va ar revista a tots els temes d’actualitat i també de futur, a curt i llarg termini. Entre aquests, la seua continuïtat al capdavant de la junta directiva, ja que el mandat expira la temporada que ve. Va reconèixer que “m’ho estic plantejant” i va assegurar que, “quan tot estigui encarrilat, necessitem un temps de reflexió interna, perquè això suposa molt esforç. Vull seguir, la idea és aquesta, però cal valorar moltes coses perquè l’esforç és enorme”.

Encara que va qualificar la temporada d’“excel·lent o notable alt”, no va amagar que “he patit sempre, des del primer dia”, va dir, per afegir: “Només em vaig divertir fa un any a la final a Madrid. Aquell dia sí que vaig disfrutar, però després ha estat un descontrol absolut. No he gaudit ni cinc minuts, no he tingut temps, impossible, ni tan sols quan ens vam salvar vaig poder disfrutar, ja que ja estàs pensant en l’any següent, com ho farem per retenir els jugadors que s’han revaloritzat, perquè això ens costarà un 25 per cent més de fitxa. Ha estat un any excepcional, però per als que hem estat al capdavant ha estat un any de sofriment molt fort, perquè no estàvem preparats a cap nivell, i m’incloc, però cal reconèixer el mèrit de tot l’equip: comunicació, màrqueting, gerència, staff... Tots han fet un treball espectacular. Hem patit molt, però quan veus el que veus al Barris, això no té preu”, va apuntar en relació amb el incondicional de l’afició.

Aliaga va reiterar una vegada més que “el que estem aconseguint no té preu. Venim de molt a baix, sabem com estava el club fa 6, 7 o 8 anys, i això no és mèrit meu, sinó de molta gent. Em queixo, això sí, que de vegades no som conscients de la magnitud del que estem fent. Ara ens respecten més. L’any at ens veien com l’equip simpàtic que anava a baixar. Ara ja no és així”, va assenyalar.