BÀSQUET
Jaume Ponsarnau: “Estic orgullós d’haver seguit el meu camí”
L'entrenador targarí celebra el seu segon títol europeu, primer del Bilbao de la seua història
Jaume Ponsarnau, subjectant la copa, durant les celebracions al pavelló de Salònica.
Jaume Ponsarnau ha entrat a la història del Bilbao Basket per la porta gran al ser l’entrenador que ha fet possible que una entitat que aquest any celebra el 25 aniversari hagi conquerit per primera vegada un títol europeu, la Europe Cup, convertint-se en el primer club biscaí a ser campió d’Europa. “És un títol històric per a Biscaia, ja que som el primer equip professional biscaí a guanyar un títol europeu. Ni tan sols l’Athletic Club no ho ha aconseguit”, va destacar el tècnic lleidatà, que ja havia guanyat aquest mateix trofeu continental quan va dirigir el València Basket la campanya 2018-2019.
“La vaig guanyar amb el València, però per molt que hagi at dos vegades a la teua vida, mai saps exactament el que significa fins que no ho vius de nou. En aquell moment va ser molt important per al club perquè hi havia una gran ambició de tornar a l’Eurolliga, però per al Bilbao és la primera vegada”, va asseverar.
Ponsarnau, que acumula ja 474 partits a l’ACB, va destacar la fortalesa de l’equip com a clau de l’èxit. «Que qui ens vegi pensi “això és un equip”, un equip resilient, compromès. Probablement és el grup que millor s’entrena de tots els que he dirigit», va assenyalar.
A més, va reconèixer que “estic molt cansat, m’he buidat”, però avisa que el treball no ha acabat encara. “Celebrarem el títol com cal, perquè si no se celebra perd part del sentit. El que hem aconseguit mereix una celebració, però dijous ja pensarem en el pròxim partit de l’ACB, perquè volem tancar bé la Lliga”, va apuntar.
Una de les virtuts de Ponsarnau és la seua humilitat, i ni els títols, que ha aconseguit tant a nivell de clubs com amb la selecció espanyola, l’han canviat. “És una qüestió de valors, els que vaig aprendre a casa i als llocs on em vaig formar. Recordo quan vaig arribar a Manresa i el primer entrenador era Ricard Casas, una figura molt carismàtica. Molts intentaven imitar-lo, però jo sabia que no podia ni havia de fer-ho. Vaig aprendre molt d’ell, però sempre vaig saber que havia de ser fidel al meu estil, a qui soc. Vaig començar entrenant nens petits, i això m’ha marcat. No sé si m’ha impedit fer algun pas més gran, però estic molt orgullós d’haver seguit el meu propi camí”, va indicar.
Sobre el seu nomenament per dirigir la selecció B d’Espanya va assenyalar: “La idea és ajudar a preparar jugadors que estan a prop de fer el salt a l’absoluta. La Federació vol donar-li més importància, i estic molt content que confiïn en mi.”
