CONJUNTURA
El BCE retalla els tipus al 2% davant del feble creixement i els aranzels
La setena rebaixa consecutiva situa el preu del diner a nivells de desembre del 2022. Retalla la seua previsió d’inflació i refreda la recuperació del PIB el 2026

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde. - FELIX SCHMITT FOR ECB
El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir rebaixar, per setena vegada consecutiva, en 25 punts bàsics els tipus d’interès, reduint així al 2% el tipus d’interès de la facilitat de dipòsit, el seu nivell més baix des del desembre de l’any 2022.
Amb la rebaixa d’un quart de punt percentual anunciada ahir, que tindrà efecte des de dimecres vinent, el tipus aplicat a les operacions de refinançament del BCE baixarà al 2,15% i el de la facilitat de préstec al 2,40%. Sumant-hi l’actual rebaixa, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha retallat a la meitat l’interès de la seua facilitat de dipòsit des que el juny del 2024 va iniciar l’actual cicle de baixades.
En el seu comunicat, el BCE va indicar que la decisió del Consell de Govern de portar a terme un vuitè ajustament d’aquest cicle de relaxació monetària es basa en la seua avaluació actualitzada de les perspectives d’inflació, agreujades per la guerra aranzelària impulsada pels Estats Units.
Els economistes del BCE van revisar substancialment a la baixa les seues expectatives d’inflació per a aquest any i el següent davant de la baixada dels preus de l’energia i l’apreciació de l’euro, mentre que van refredar lleugerament l’impuls de la recuperació econòmica previst per al 2026.
Segons el nou quadre macroeconòmic de l’entitat, la taxa d’inflació de la zona euro, que al maig es va situar en l’1,9%, assolirà de mitjana el 2% el 2025, en línia amb l’objectiu del BCE, mentre que el proper any cauria fins a l’1,6% i tornaria al 2% el 2027.
Lagarde, que va expressar la seua intenció de complir el seu mandat de vuit anys com a presidenta del BCE, que expira el 31 d’octubre del 2027, va evitar anticipar noves rebaixes de tipus.
Tanmateix, la dirigent sa va manifestar que l’entitat s’atansa a un “final de cicle” en política monetària, marcat per la crisi de la pandèmia de la covid-19, la invasió russa a Ucraïna i una crisi energètica que van fer pujar els tipus per, posteriorment, reduir-los fins als nivells actuals.
En aquest sentit, Lagarde creu que l’entitat que dirigeix es troba en aquests moments en “una bona posició” per navegar davant de la “incertesa” que s’atansa en aquest nou cicle que s’ha obert amb la guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump.