Els migrants superen en 7 punts els autòctons en taxa d’activitat a Lleida

L’entrada en vigor del nou reglament d’estrangeria obre la porta a regularitzar i integrar en el mercat laboral de Lleida 9.000 estrangers d’aquí a uns mesos, una aportació que reforçarà la presència d’un col·lectiu que ja s’atansa a la quarta part de la població activa de la demarcació i que d’aquesta manera s’acostarà als 60.000 membres.

“Si som vells, no podem treballar ni tenir fills. I llavors ha de venir altra gent, de fora, per cobrir la demanda. I al ser més joves, és normal que tinguin taxes més elevades d’activitat”, explica gràficament Joan Ganau, professor de Geografia de la UdL, sobre les dades que llança la presència d’estrangers a Lleida i el seu creixent (i fonamental) per al mercat laboral.

“Els estrangers representen un 21,45% de la població i un 23,8% de la població activa. Gairebé un de cada quatre actius a Lleida són estrangers, la qual cosa és una taxa molt alta. I la tendència és a continuar augmentant”, anota.

L’encreuament de les dades demogràfiques de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) amb les d’ocupació i de cobertura de l’atur de la Seguretat Social i el ministeri de Treball, totes de l’abril, ofereix diversos resultats cridaners sobre el pes dels nous lleidatans en el mercat laboral de Ponent: la seua taxa d’activitat, que mostra el pes dels qui treballen o busquen feina i el conjunt del grup poblacional, és gairebé set punts més gran que la dels nadius (54,5% per 47,16%); i, paral·lelament, la taxa d’inactivitat ofereix una bretxa de les mateixes dimensions (45,9% per 52,83%) però en sentit contrari. La població inactiva la integren els qui no treballen ni ho intenten: nens, estudiants, jubilats, invàlids i mestresses de casa i, en el cas dels forans, a més els sensepapers.

També la taxa d’ocupació és més gran entre els estrangers que entre els nadius, en aquest cas amb una diferència de gairebé tres punts (47,52% per 44,8%). No obstant, la relació s’inverteix (58,05% per 72,17%) i la bretxa adquireix més proporcions (14 punts) quan el càlcul es fa sobre la població en edat laboral per, precisament, el pes més gran dels inactius entre els qui tenen la nacionalitat espanyola.

Aquest empetitiment de la població autòctona en edat laboral, d’una banda per l’envelliment (l’esperança de vida ha avançat cinc anys en 25 i s’atansa als 84) i d’una altra per la menor reposició vegetativa (la taxa de natalitat s’ha reduït gairebé a la meitat en tres lustres i no arriba a set naixements a l’any per mil habitants), fa que, juntament amb la situació propera a la plena ocupació que es dona a la demarcació, la taxa d’ocupació dels locals s’atansi al 95%, mentre que altres factors com la temporalitat i la precarietat de les ocupacions deixin per sota del 80% la dels forans i facin que la d’atur d’aquests últims estigui a prop de quadruplicar la dels primers (12,16% per 3,14%).

“Part dels treballadors estrangers no tenen feina tot l’any, tenen una temporalitat elevada, i això es tradueix en una taxa d’atur molt més elevada”, indica el geògraf. No obstant, aquesta dada pateix enormes fluctuacions en funció del mes. A l’estiu cau per la campanya de la fruita.

En qualsevol cas, Ganau, com la pràctica totalitat dels experts en geografia, considera que l’arribada dels migrants resulta imprescindible. “Estem envellint, i amb aquesta demografia els necessitem”, assenyala.

“Aquesta substitució que s’està donant resulta normal per l’estructura d’edat de la població local i, també, per la que tenen els sectors productius de Lleida”, afegeix.

Els fluxos de nacionalització distorsionen els càlculs

Les estadístiques inclouen distorsions que tiren a la baixa el pes dels estrangers sobre el total. Els ciutadans amb nacionalitats diferents de l’espanyola són 13.114 més que els nascuts en altres estats, una bretxa que a de 9.000 entre els llatinoamericans i la qual cosa respon als fills de pares forans nascuts a Espanya però pendents de nacionalitzar. I hi ha 14.850 persones amb nacionalitat espanyola nascuts en altres estats.

Hostaleria i comerç concentren l’emprenedoria

L’hostaleria i el comerç concentren la meitat de l’emprenedoria dels estrangers a Lleida, segons indiquen les dades d’afiliació de la Seguretat Social. A l’abril, 849 ciutadans de nacionalitat forana es dedicaven com a autònoms a la primera d’aquestes activitats, mentre que a la segona se’n comptabilitzaven un total de 788. Sumen 1.637 codis de cotització, que equivalen al 43% dels autònoms d’origen estranger que operen a la demarcació de Ponent. Els 849 empresaris de l’hostaleria d’origen estranger són la quarta part del total dels que es dediquen a aquesta activitat (3.340), en la qual tenen una presència clarament superior a la que ofereixen al comerç (11,84%), amb 786 negocis individuals de 66.338.

No obstant, el ram amb més presència de l’autoocupació estrangera és el del transport i l’emmagatzemament, en el qual arriben a una taxa del 26,32% (561 de 2.138). La presència és més reduïda en la construcció, que és el quart dels sectors amb més de mig miler d’emprenedors forans i en la qual es queda en el 12,07% (560 de 4.638). La taxa d’emprenedoria dels estrangers arriba al 8% (3.768 autònoms de 46.595 ocupats) davant del 20,3% dels autòctons. Amb prou feines ha variat des dels 3.467 de fa tres anys.