La Seguretat Social informa que la pensió mitjana de jubilació puja al maig fins als 1.505 euros mensuals

Les pensions a Espanya han marcat una nova fita històrica. La pensió mitjana de jubilació ha superat per primera vegada la barrera dels 1.505 euros mensuals durant el mes de maig, establint un rècord en aquesta prestació, segons va confirmar ahir el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. El sistema ha abonat prestacions a 9,3 milions de pensionistes, distribuïts gairebé equitativament entre 4,7 milions d’homes i 4,6 milions de dones.

En total, la Seguretat Social ha desemborsat 13.532,3 milions d’euros per cobrir les 10.321.860 prestacions que conformen la nòmina de maig. D’acord amb les dades facilitades pel departament que dirigeix Elma Saiz, la pensió mitjana del sistema —considerant jubilació, incapacitat permanent, viudetat, orfandat i prestacions en favor de familiars— es va situar en 1.311 euros, la qual cosa suposa un increment del 4,5% respecte al mateix període de 2023.

La quantia mitjana de jubilació, que perceben més de dos terços del total de pensionistes (6,5 milions de persones), es va establir en 1.505,5 euros mensuals. Aquesta xifra varia significativament segons el règim: els jubilats del Règim General reben una mitjana de 1.665 euros al mes, mentre que els autònoms (RETA) perceben 1.008,8 euros. Les pensions més elevades corresponen al sector de la Mineria del Carbó, amb 2.904,8 euros, seguides pel Règim de Mar amb 1.665,7 euros mensuals.

Distribució de la despesa en pensions contributives

Del pressupost total de 13.532,3 milions d’euros destinats a pensions contributives al maig, la major part —gairebé tres quartes parts (73,1%)— s’ha destinat a cobrir les prestacions de jubilació, amb una inversió de 9.893,6 milions d’euros. Les pensions de viudetat han suposat un desemborsament de 2.192,4 milions, mentre que a les d’incapacitat permanent s’han destinat 1.232,1 milions.

El sistema també ha assignat 178 milions d’euros per a les pensions d’orfandat i 36,2 milions per a les prestacions en favor de familiars. Aquesta distribució reflecteix clarament el pes predominant de les pensions de jubilació dins del sistema de la Seguretat Social espanyola.

Tendència al retard en l’edat de jubilació

Encara que les últimes dades publicades per la Seguretat Social se centren principalment a l’abril, una anàlisi de les 123.515 noves altes a les pensions de jubilació revela un canvi significatiu en els patrons de retir. L’11,4% d’aquestes noves altes corresponen a jubilacions demorats, davant el 4,8% registrat el 2019, el que evidencia l’impacte positiu dels incentius a la prolongació de la vida laboral implementats des de 2022, així com les modificacions al marc regulatori de la jubilació anticipada.

Com a conseqüència d’aquesta tendència, l’edat mitjana d’accés a la jubilació ha augmentat fins els 65,2 anys, superant els 64,4 anys que es registraven el 2019. Aquest increment reflecteix un canvi gradual en la cultura laboral espanyola i en les estratègies de planificació de la jubilació.

Eficiència istrativa i complements per bretxa de gènere

El Ministeri destaca l’agilitat en la tramitació dels expedients, amb un temps mitjà de resolució de 8,08 dies per a les prestacions de jubilació i 10,25 dies per a les de viudetat, segons les dades d’abril. Aquestes xifres subratllen l’eficiència istrativa del sistema de la Seguretat Social.

Un altre aspecte rellevant és la implementació del Complement per a la Reducció de la Bretxa de Gènere, que al maig va beneficiar a 1.017.310 pensions, de les quals el 88,7% corresponen a dones, amb un import mitjà de 75,4 euros mensuals. La distribució d’aquest complement segons el nombre de fills mostra que el 25% es concedeix a pensionistes amb un fill (254.378), el 47% a beneficiaris amb 2 fills (479.394), el 18,3% als qui tenen 3 fills (186.560) i el 9,5% a aquells amb 4 o més fills (97.027).

El règim de classes ives

Paral·lelament al sistema general de la Seguretat Social, la nòmina de les pensions de classes ives va assolir els 1.670 milions d’euros a l’abril, la qual cosa suposa un increment de 92,5 milions respecte al mateix mes de 2023. Aquest règim, que inclou 724.495 beneficiaris i registra un creixement anual del 2%, inclou el personal militar i civil de l’istració General de l’Estat, istració de Justícia, Corts Generals i altres òrgans constitucionals o estatals, així com els funcionaris transferits a les Comunitats Autònomes.