Primeres sentències pel cas 'dieselgate': condemnats quatre exdirectius de Volkswagen després de quatre anys de judici

Quatre exdirectius de Volkswagen han estat condemnats aquest dilluns per un tribunal alemany pel seu paper en l’escàndol de l’encobriment de les emissions reals dels motors dièsel, el conegut com a cas 'dieselgate', que va entelar la imatge del fabricant d’automòbils i li va costar milers de milions d’euros. Després de quatre anys de judici, el Tribunal Regional de Braunschweig ha condemnat aquest dilluns a l’exdirectiu Heinz-Jakob Neusser a un any i tres mesos de presó en suspens pel seu paper en l’escàndol desencadenat en descobrir-se que els vehicles estaven equipats amb un software per eludir les normes d’emissions.

Un altre directiu, Jens H., ha de complir 4 anys i mig de presó per manipular el software de més de 2 milions de vehicles per dissimular les emissions reals. Per la seua part, l’exdirectiu Hanno J. ha estat condemnat a 2 anys i 7 mesos, i Thorsten D. a 1 any i 10 mesos. Els quatre havien negat les acusacions.

Gairebé una dècada després que esclatés l’escàndol del 'dieselgate', el tribunal ha dictat les seues primeres sentències en la investigació penal que apunta a alts càrrecs de la marca principal de Volkswagen. Van ser acusats el 2019 de tenir vehicles equipats amb software de manipulació d’emissions en un cas que afectava a 9 milions de cotxes venuts a Europa i els EUA. Durant el judici, el tribunal va reduir el cas a menys de 4 milions de vehicles.

El nucli de les acusacions se centrava que els cotxes estaven equipats amb els anomenats dispositius de desactivació, que donaven lloc a dos tipus diferents d’emissions, depenent de si els vehicles es provaven al laboratori o s’utilitzaven al carrer. Al carrer, en un escenari de "conducció real", les emissions d’òxid de nitrogen tòxic eren molt més altes que durant les proves, segons el dictamen. L’assumpte del dièsel va desencadenar la indignació mundial i va provocar la sortida de l’empresa de l’anterior conseller delegat de Volkswagen, Martin Winterkorn, el setembre de 2015, pocs dies després que les autoritats nord-americanes revelessin la seua investigació. La pròpia Volkswagen havia resolt la investigació penal el 2018 pagant 1.000 milions d’euros (1.100 milions de dòlars) als fiscals alemanys.

L’escàndol de les emissions dièsel ha costat fins ara al fabricant d’automòbils més de 33.000 milions d’euros, incloses les fortes sancions que formaven part d’un acord amb les autoritats nord-americanes. L’empresa continua enfrontant-se a litigis civils al seu país d’origen, inclosa una demanda col·lectiva d’inversors per valor de 9.000 milions d’euros.

Desenes d’acusacions contra altres empleats es van retirar o se’ls va permetre arribar a un acord i alguns van testificar més tard en el judici, la qual cosa va suscitar les crítiques dels actuals acusats, que diuen haver estat assenyalats i convertits en bocs expiatoris.