INDÚSTRIA
Dotze empreses de Lleida hauran de calcular i declarar la petjada de carboni
Les 12 empreses de Lleida més grans per plantilla hauran de calcular des de principis del 2026 la petjada de carboni que generen les seues operacions i disposar d’un pla per reduir en 5 anys aquesta emissió de gasos amb efecte hivernacle, segons estableix un decret que obre la porta a aplicar la mesura als esdeveniments amb més de 1.500 assistents.
El càlcul de la petjada de carboni de les empreses inclou el derivat del transport dels seus productes. - GERARD HOYAS
Les dotze empreses amb més plantilla de Lleida estan obligades a partir del gener a calcular la petjada de carboni que generen amb la seua activitat, a disposar d’un pla per reduir-la i a difondre les dos informacions, segons recull el decret que crea el registre de petjada de carboni, publicat al BOE el 12 d’abril.
La dotzena de firmes amb seu a Ponent que superen el mig miler de treballadors hauran d’exposar aquest impacte “de forma gratuïta i de manera accessible” a les seues pàgines web, en les quals també haurà de figurar “un pla de reducció” que “contemplarà, com a mínim, un objectiu quantificat de reducció en un horitzó temporal d’almenys cinc anys, juntament amb les mesures per a la consecució”.
El càlcul, que ha de ser certificat per una “entitat acreditada” tipus Aenor, haurà d’incloure “la dada de la petjada de carboni atribuïble al territori nacional desglossada per fonts d’emissió” (al gener han de difondre la del 2025) i especificar els “límits operatius” que inclou.
Les empreses afectades, segons dades de la Cambra de Comerç, són Gestió de Serveis Sanitaris, Rodi Metro, Servinet (Serveis de Personal i Neteja), Supsa (Supermercats Pujol) i José Antonio Romero Polo de la capital; Argal Alimentació, de Miralcamp; Copuno (Contratas Públicas del Norte), Corporació Alimentària Guissona, de Guissona, i Nufri, de Mollerussa. A aquestes se’n sumen tres que operen com a grups: Vall Companys, de Lleida; BAIN (Borges Agricultural & Industrial Nuts), de Reus, i Prefabricats Pujol, de Mollerussa.
Sorigué no entraria a la llista al tenir la seu a Barcelona, encara que desenvolupa gran part de la seua activitat a Ponent, ni tampoc Joieria Tous, amb NIF lleidatà però seu a Manresa. Tampoc hi entren, per menys de cent llocs de treball, Ros Roca o Actel.
Mentre la Paeria de Lleida eludeix aquesta obligació al quedar-ne fora els ajuntaments i la Diputació pot secundar-la “de manera voluntària”, queda en uns llimbs la situació de quatre entitats lleidatanes amb més de mig miler d’empleats: la UdL i els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria són “entitats d’interès públic” però alienes al sector públic estatal, al qual en principi es limita l’obligació, i Aspros és una fundació.
“El que no es mesura no es pot reduir”, assenyala Carlos Portero, tècnic de Governança Climàtica d’Ecodes (Fundació Ecologia i Desenvolupament), que destaca com la fórmula de càlcul “permetrà generar registres més complets”. Les empreses obligades a calcular la seua petjada no hi estaran per ara a anotar-la en el Registre d’Emissions del Govern central, encara que fer-ho pot reportar-los avantatges competitius. Aquesta inscripció és un dels mitjans per demostrar la petjada de carboni i els plans per reduir-la que poden incloure les licitacions “entre les consideracions de tipus mediambiental”.
