Confirmació del primer cas de tuberculosi bovina a Catalunya aquest 2025, en una granja de Lleida

La ramaderia catalana afronta un nou desafiament sanitari aquest inici d'any. La conselleria d'Agricultura ha confirmat oficialment aquest dilluns, 17 de març, l'aparició d'un cas de tuberculosi bovina en una explotació ramadera situada a Peramola, a la comarca de l'Alt Urgell. Es tracta d'una granja que compta amb un total de 130 caps de bestiar sensibles a aquesta malaltia, dels quals tres exemplars han estat identificats com a afectats.

Aquest cas representa el primer focus notificat per la Generalitat durant aquest 2025, un fet que ha activat immediatament els protocols sanitaris establerts per a aquestes situacions. Cal recordar que durant l'any anterior es van detectar tres focus en explotacions bovines a Catalunya: dos a l'Alt Urgell (Ribera d'Urgellet i Cabó) i un a la Cerdanya (Bolvir), demostrant que la malaltia continua presentant reptes per al sector ramader pirinenc.

Implicacions i mesures adoptades davant la detecció

Tot i que Catalunya manté oficialment l'estatus de zona indemne de tuberculosi bovina, la detecció de casos positius comporta l'obligació d'implementar un seguit d'accions estrictes d'acord amb la normativa establerta per la Unió Europea. Entre aquestes mesures destaca el sacrifici obligatori dels animals infectats, així com la intensificació dels controls en l'explotació afectada i les del seu entorn.

"Des del departament estem treballant dins dels paràmetres de prevenció i bioseguretat i en aquest cas concret s'estan aplicant els controls preceptius", han assegurat fonts de la conselleria que dirigeix Òscar Ordeig. A més, s'ha posat en marxa la implementació de mesures addicionals de protecció, com ara tancaments perimetrals, per evitar la propagació de la malaltia a altres explotacions properes.

El protocol d'actuació inclou també un seguiment exhaustiu durant els mesos posteriors, amb anàlisis periòdiques de tots els animals de l'explotació per verificar l'absència de nous casos. Aquest seguiment pot estendre's fins a sis mesos després de l'últim cas detectat, segons estableixen els estàndards europeus de vigilància epidemiològica.

El context de la ramaderia extensiva al Pirineu català

La detecció d'aquest cas posa novament de manifest els reptes als quals s'enfronta la ramaderia extensiva en zones de muntanya com l'Alt Urgell. "La prioritat de la conselleria és, abans de res, acompanyar els ramaders en aquest procés, especialment des de les oficines comarcals, per preservar l'activitat en zones en les quals la ramaderia extensiva experimenta serioses dificultats", han subratllat des del departament.

Cal tenir present que la ramaderia de muntanya juga un paper fonamental no només en l'economia local, sinó també en la gestió del paisatge i la prevenció d'incendis forestals. La disminució progressiva d'explotacions ramaderes als Pirineus durant les darreres dècades ha generat preocupació entre experts en desenvolupament rural i gestió del territori.

L'any 2024 va ser especialment complicat per al sector, ja que el sacrifici d'aproximadament 1.700 caps de bestiar a causa dels quatre focus detectats (tres bovins i un caprí) va suposar un cop significatiu per a moltes explotacions familiars. Aquesta situació ha intensificat les demandes del sector per obtenir més institucional i millores en els sistemes d'indemnització.

Catalunya i l'estatus de regió indemne: un equilibri fràgil

La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, va recordar recentment que la Unió Europea manté el reconeixement de Catalunya com a regió indemne de tuberculosi en explotacions ramaderes. Aquest estatus sanitari resulta crucial per garantir la lliure circulació del bestiar i els seus productes dins del mercat europeu sense restriccions.

"Cal tenir en compte que són quatre casos sobre un total de 4.500 explotacions que tenim a Catalunya", va manifestar Altisent fa pocs dies, contextualitzant així la dimensió real del problema. No obstant això, cada nou cas detectat representa un desafiament per mantenir aquesta classificació privilegiada que tant ha costat aconseguir al sector ramader català.

Des de la conselleria s'ha intensificat durant els darrers mesos el treball preventiu, amb un increment dels programes de vigilància epidemiològica i nous protocols de bioseguretat adaptats a les característiques específiques de la ramaderia de muntanya. La col·laboració entre ramaders, veterinaris i istració resulta essencial per mantenir controlada aquesta malaltia.

Futur i perspectives per a la ramaderia bovina catalana

El departament d'Agricultura ha anunciat que està treballant en noves mesures d'acompanyament als ramaders afectats. Rosa Altisent va assegurar recentment que des de l'istració "som molt sensibles (...) i estem preveient actuacions per fer-hi front, i veure com l'acompanyament al ramader ens ha de permetre poder analitzar cas a cas".

Entre les accions previstes destaquen la millora dels sistemes d'indemnització, l'assessorament tècnic personalitzat i l'impuls de programes específics per facilitar la recuperació de l'activitat després d'un brot. També s'està estudiant la possibilitat d'implementar un sistema de vigilància més proactiu, que permeti detectar la presència del bacteri causant de la tuberculosi abans que els animals desenvolupin la malaltia.

Els experts coincideixen que el manteniment de l'activitat ramadera al Pirineu català no només té implicacions econòmiques, sinó també mediambientals i culturals, per la qual cosa les istracions públiques haurien de reforçar el seu compromís amb aquest sector estratègic que forma part essencial del patrimoni rural català.

La tuberculosi bovina

La tuberculosi bovina és una malaltia infecciosa crònica causada pel bacteri Mycobacterium bovis, que afecta principalment el bestiar boví, tot i que pot transmetre's a altres espècies animals i fins i tot als humans (zoonosi). Es caracteritza per la formació de lesions nodulars anomenades tubercles, especialment als pulmons, ganglis limfàtics, fetge i altres òrgans.

En el context europeu, els programes d'eradicació han aconseguit reduir significativament la prevalença d'aquesta malaltia durant les darreres dècades, però continua representant un desafiament en determinades àrees geogràfiques. La fauna salvatge, especialment el porc senglar i el cabirol, poden actuar com a reservoris de la malaltia, complicant els esforços d'erradicació en zones amb alta densitat d'aquestes espècies, com és el cas de diverses àrees del Pirineu català.