Albert Elfa: "Podem veure des de casa el genocidi absolut a Gaza"

El periodista Albert Elfa va nàixer el 1957 a Mont-ros, a la Vall Fosca, encara que als deu anys es va traslladar amb els seus pares a Barcelona. Des del 1989 als serveis informatius de Televisió de Catalunya, Elfa ha coordinat i presentat tota mena de programes, ha recorregut mig món per elaborar reportatges i ha exercit de corresponsal, successivament, a Washington, Jerusalem i Brussel·les. 

Bona part de les seues experiències les acaba de reunir al llibre Oh, la humanitat! (Folch & Folch), que presentarà demà (19.00) a la llibreria Caselles de Lleida, en un acte amb la directora de SEGRE, Anna Sàez. Poc més d’un any després de jubilar-se, Elfa no s’oblida del seu Pallars Jussà natal: divendres presentarà el volum a La Singratalla de Tremp (18.30); dissabte al Molí d’Oli de la Pobla de Segur (18.00); i el 8 d’agost al seu estimat Mont-ros, on ara pot tornar més sovint. 

El títol del llibre demostra iració o decepció davant de les coses que ha viscut? 

Més iració davant de les situacions i personatges amb qui m’he anat trobant a la vida. De fet, el llibre és un viatgeper la paleta de les emocions, un recorregut per vivències aionades, algunes de molt perilloses. 

Per exemple? 

Quan vaig exercir de corresponsal de TV3 al Pròxim Orient, entre els anys 2009 i 2015, vaig viure algunes de les situacions més bèsties i xocants de la meua vida, les guerres a Gaza. Venia de treballar durant uns anys amb vestit i corbata a Washington i mai havia estat en una guerra. La gent a Gaza viu en una gran presó, el constructor de la qual és Israel i els carcellers, els militants de Hamas. 

Un drama que s’ha multiplicat des d’aleshores. 

Sí, el perill és que les terribles imatges sobre Gaza a la televisió són tan repetitives que acaben sent avorrides, són només notícies que ens distreuen a l’hora de sopar. Durant el nazisme, l’excusa a Alemanya era que la majoria dels ciutadans no s’assabentava del que ocorria, però ara estem veient des de casa en directe un genocidi absolut. 

Ha viscut gaires situacions de perill? 

Una vegada a la frontera entre Turquia i Síria, en el setge de Kobane per part d’Estat Islàmic, ens van disparar i per poc no ho expliquem. Aquell dia, una vegada fora de perill, vaig tornar a fumar-me un cigarro! 

Esclar que al llibre parla també de coses més amables. 

Sí, i tant. Recordo com em tremolaven les cames quan vaig seguir tota la campanya electoral d’Obama o quan vaig conèixer Fidel Castro o el meu ídol musical, Lou Reed. I va ser un privilegi assistir al funeral de Pinochet, recordant quan de jove vaig participar en manifestacions per Xile i Allende