Un papa amic de Lleida?

El favorit en el conclave que comença demà per succeir sc com a papa, el cardenal italià Pietro Parolin, es va mostrar molt receptiu a les tesis del llavors bisbe de Lleida, sc Xavier Ciuraneta, quan aquest li va exposar els arguments lleidatans en el conflicte per l’art del Museu Diocesà que reclamava Aragó. Parolin, que va ser nomenat secretari d’Estat del Vaticà l’any 2013 i ha exercit durant dotze anys com a número dos de la Santa Seu, només darrere del papa sc, va rebre l’any 2003 una delegació de la diòcesi de Lleida. 

El llavors titular del bisbat, sc Xavier Ciuraneta, que es va deixar la salut en la defensa de l’art que reclamava Aragó, va dir a Parolin que entenia que l’art pertanyia a Lleida perquè l’havia tingut durant desenes d’anys de forma pacífica, un argument amb què es va mostrar d’acord l’ara favorit per ser el nou papa, que és doctor en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma.

Fonts coneixedores d’aquella trobada van explicar a SEGRE que el fins ara primer ministre del Vaticà va donar “sense reserves” als arguments jurídics de la delegació lleidatana. En aquells moments Parolin, nouvingut a la cúria romana, amb prou feines tenia capacitat decisòria. 

Va tenir un càrrec a la secretaria d’Estat des del 2002 fins al 2009 com a subsecretari vaticà per a les Relacions amb els Estats, l’equivalent a un ministre d’Afers Exteriors, fins que Benet XVI el va nomenar nunci a Veneçuela en un intent de millorar les relacions entre el llavors president d’aquest país, Hugo Chávez, i la jerarquia catòlica.

A partir de l’any 2013, quan sc el va nomenar número dos del Vaticà, va ar a tenir una gran capacitat decisòria i va rebre diverses visites d’autoritats aragoneses perquè mediés a favor seu en el litigi.

Malgrat que el plet ja estava resolt a favor d’Aragó per la justícia vaticana, l’actitud de Parolin podia ser important per afavorir un possible pacte polític, més encara tenint en compte que el papa sc va reduir substancialment la rellevància de l’Opus Dei en l’istració vaticana.

Finalment el conflicte es va resoldre en part de forma política a favor d’Aragó –i en contra de l’opinió majoritària dels especialistes internacionals en conservació del patrimoni artístic– en clau interna espanyola amb l’aplicació de l’article 155 i l’assumpció de les competències de la Generalitat per part de l’Estat.

sc el va nomenar número dos i seria el seu successor natural

Pietro Parolin és el favorit en el conclave perquè seria el successor natural de sc. El papa mort el at 21 d’abril el va nomenar secretari d’Estat el 2013 i durant dotze anys va ser la seua mà dreta. Ben vist per conservadors i progressistes, és contrari a l’ordenació de dones, ambigu amb les parelles homosexuals i el celibat opcional i favorable a combatre el canvi climàtic i a la comunió de divorciats que s’han tornat a casar.

El 2008, el llavors secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltas, va remetre a Parolin, en aquell moment subsecretari vaticà per a les Relacions amb els Estats, una còpia de la documentació i dels títols de propietat que el bisbe Ciuraneta va protocol·litzar notarialment l’any 2004 per si el seu successor en el bisbat de Lleida no lluitava per l’art com ho havia fet ell, cosa que va ocórrer amb l’ apostòlic Xavier Salinas el 2007 i el 2008.