La situació laboral dels músics: “O guanyes molta pasta o subsisteixes per amor a l’art”
Proposen de crear una tarifa plana de cotització de 90 euros al mes per a artistes que facturin menys de 4.000 euros a l’any

Negley Stockman / Unsplash
L’organització d’autònoms UPTA ha obert un debat sobre la situació laboral dels músics al proposar-li al ministeri d’Inclusió i Seguretat Social crear una cotització especial dins del RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) per als artistes per compte propi amb baixos ingressos que, alhora, els permeti regularitzar la seua situació sense dependre de les empreses de facturació que operen de manera fraudulenta.
La proposta consisteix a establir un sostre de facturació de 4.000 euros anuals i vincular-la a una cotització mensual de 90 euros subjecta a regularització anual. La proposta posa sobre la taula una de les llacunes regulatòries de la legislació social, que mai no ha acabat d’integrar de manera adequada una de les realitats del mercat laboral: els músics, i els actors entre altres oficis, treballen quan actuen, una cosa que sí que tenen clar organismes com la Inspecció.
Fa uns anys, després de visitar les festes de la Sentiu de Sió, Hisenda va obligar una orquestra, a qui va imposar una multa de gairebé 4.000 euros, a contractar com a assalariats dos dels seus músics, fins aleshores falsos autònoms. “És un sector amb molta precarietat. O generes molta pasta o subsisteixes i resisteixes per amor a l’art”, explica el músic Xavi Roma. “Ningú no vetlla pels músics ni es preocupa que hi hagi un pacte conveni”, afegeix Roma.
La Societat General d’Autors s’emporta el 8,5% de la taquilla
La SGAE (Societat General d’Autors i Editors) és una de les principals beneficiàries d’aquest vertiginós augment de la facturació per la música en viu, una activitat que a Lleida li reporta uns ingressos de més de 250.000 euros a l’aplicar una taxa general del 8,5% a la recaptació dels concerts i actuacions. La tarifa, no obstant, no és plana sinó que se li apliquen variacions en funció de la superfície del local en el cas dels bars, per exemple, o del nombre d’assistents als esdeveniments com casaments, batejos i comunions. La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) va multar l’any at la SGAE amb 6,3 milions per una pràctica d’“abús de posició dominant” en les tarifes que cobra a ràdios i televisions.
Festivals de música a Lleida: un vertiginós augment de la facturació
Els festivals de música a la província de Lleida han experimentat un creixement econòmic espectacular en els darrers dos anys, duplicant la seva facturació després de la crisi sanitària. Aquest fenomen reflecteix una tendència global en el sector de la música en viu, on el model festivalenc s'ha consolidat com el principal motor econòmic del circuit del rock and roll actual.
L'anàlisi del panorama musical lleidatà mostra símptomes idèntics als que s'observen a escala internacional: un augment vertiginós dels ingressos generats pels concerts i esdeveniments musicals massius, acompanyat d'una creixent concentració del públic en aquests formats. Paral·lelament, s'ha produït un eixamplament alarmant de la diferència econòmica entre els artistes que actuen en festivals i aquells que mantenen el circuit tradicional de sales i clubs.
Segons les dades que ofereix la SGAE (Societat General d’Autors i Editors) en les últimes edicions del seu Anuari de la Música en Viu, la facturació generada per les actuacions musicals a Lleida es va moure entre 2016 i 2021 en una forquilla d’1,2 a 1,42 milions d’euros bruts (sense descomptar impostos), fet que, amb l’excepció dels 1,7 milions del 2019, dona una mitjana d’entre 23.000 i 27.000 de setmanals.
Aquest volum de negoci es va disparar de manera vertiginosa el 2022 i el 2023, els últims anys amb dades disponibles: la facturació bruta va superar els 2,5 milions d’euros el primer d’aquests exercicis i es va atansar als tres milions en el següent, la qual cosa eleva la mitjana setmanal per sobre dels 57.000 €. Més informació