Debut novel·lístic als 87 anys

Després de més de cinquanta anys de trajectòria literària publicada, el poeta de Guissona Jordi Pàmias estrenarà aquest Sant Jordi als seus 87 anys la seua primera novel·la, La claror de la neu (Pagès Editors), una història sobre la necessitat de preservar la memòria com a refugi. Pàmias presentarà aquesta obra de narrativa demà, en plena diada, en el transcurs del tradicional esmorzar literari que organitza cada any Pagès Editors amb bona part dels seus autors i col·laboradors per agafar forces de cara a la intensa jornada del llibre i la rosa.

L’escriptor, amb més d’una vintena de poemaris, així com assajos i fins i tot una peça teatral, va explicar a SEGRE que La claror de la neu és un relat que va començar a escriure el 1995. En aquella dècada dels 90 va voler endinsar-se en el món de la prosa i va escriure una dotzena de contes que no s’han publicat, i posteriorment es va llançar a escriure una novel·la durant quatre estius a la seua Guissona natal. Aleshores encara exercia de professor de Llengua i Literatura a l’institut Màrius Torres de Lleida. Va recordar que “escriure els contes em va servir per practicar amb la narrativa, no hi estava acostumat i vaig fer un autoaprenentatge fixant-me en altres obres literàries que havia llegit”.

Quan va acabar la novel·la la va presentar al Premi Carlemany d’Andorra, però no va guanyar. “Pensava que era una obra que havia treballat bé i això em va desanimar i la vaig deixar abandonada. Vaig decidir no publicar-la”, va revelar Pàmias. Però fa uns anys la va revisar i assegura que ara està content amb el resultat. “He fet bastants retocs i l’he millorat”, va assegurar. La novel·la, amb alguns elements autobiogràfics, se centra en la història del Lluís. En la primera part relata la seua infància als anys 40 a Issauna, localitat inspirada en Guissona, i anys després es trasllada a Bonaire, una ciutat amb similituds amb Lleida, on exercirà com a professor d’Història. Allà es casarà amb la Rosa i tindran tres fills. ats uns anys, viurà una aventura eròtica que el portarà a la solitud més extrema. El llibre compta amb algunes referències polítiques dels anys 90, en una democràcia no consolidada i en la qual ETA encara tenia molt pes. I en l’última etapa de la seua vida, el protagonista decideix retornar a Issauna. El relat també parla del pas del temps i de la importància de la memòria, ja que “en un món que canvia tan de pressa oblidem el at molt ràpid”, va afirmar l’autor. Malgrat que reconeix que la poesia és el seu fort i se sent més lliure, Pàmias va assenyalar que la novel·la també té un rerefons líric i poètic: “Procuro que la prosa tingui certa musicalitat, soc molt exigent amb el llenguatge. La prosa s’ha de construir bé, amb naturalitat, però amb una exigència estètica.” Val a destacar que no serà l’única novetat literària de Pàmias aquest Sant Jordi. Fonoll publica ió d’Israel. Un viatge a Terra Santa, un poemari fruit del seu viatge a Israel el 2011 amb la seua família, convertit en una recopilació de les seues vivències en setanta estrofes sense rima.