Del Tarròs a Mauthausen
Aquesta localitat de l’Urgell instal·la una llamborda Stolpersteine en memòria del seu veí Pau Guasch Vidal, deportat i assassinat al camp de concentració nazi el 1941 . Reclamen divulgar aquesta part de la història entre els joves per frenar discursos “feixistes i xenòfobs”
Tres dels cinc nebots de l’homenatjat amb els alcaldes de Tornabous i Anglesola, entre altres autoritats. - LAIA PEDRÓS
El Tarròs va instal·lar dissabte una llamborda Stolpersteine en memòria d’un veí que va morir al camp de concentració nazi de Mauthausen. L’homenatjat va ser Pau Guasch Vidal, nascut el 1920, deportat a Mauthausen-Gusen el dia 16 de maig del 1941 i assassinat set mesos després, el dia 15 de desembre del 1941.
L’acte commemoratiu va comptar amb la presència de diversos familiars de Guasch, entre els quals hi havia tres dels seus cinc nebots directes. També hi van assistir nombrosos veïns que van voler ser presents en aquest reconeixement, que recupera un fragment de la memòria històrica del poble.
Guasch va nàixer a Anglesola però, quan ell era molt petit, la seua família es va traslladar a viure al Tarròs (Tornabous), a la casa situada al número 7 de l’avinguda Joan Amigó, a peu de carretera. Amb l’esclat de la Guerra Civil, va anar a lluitar al front al bàndol republicà i posteriorment es va exiliar a França. L’exèrcit francès el va arrestar i va ser deportat a Mauthausen, on va morir amb 20 anys.
L’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va destacar “la importància de lluitar contra els missatges xenòfobs i feixistes que últimament s’estan estenent al nostre país i arreu del món per evitar que aquests temps foscos de la història puguin tornar a repetir-se”. Vilaró va insistir que “Pau Guasch Vidal va ser assassinat únicament per les seues idees”. Per aquesta raó, l’alcalde va assegurar que “actes com aquest homenatge ara tenen més sentit que mai”.
Familiars de l’homenatjat van explicar que van tenir constància que el seu oncle havia estat deportat i assassinat a Mauthasen gràcies al llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig. Durant la seua intervenció en l’acte, van valorar aquest acte de “memòria històrica” i van demanar que “les noves generacions de joves coneguin aquest informe de la història de les nostres famílies, com el fet que una persona va ser assassinada, al nostre parer, injustament”.
Vilaró va agrair la cessió de la llamborda Stolpersteine per part de l’ajuntament d’Anglesola per poder instal·lar-la al Tarròs, ja que va ser Anglesola qui va rebre la Stolpersteine dedicada a Pau Guasch Vidal al reclamar les que corresponien als veïns nascuts al seu municipi, pendents d’instal·lar.
Una vegada coneguda la història que la família de l’homenatjat es va traslladar al Tarròs, van considerar oportú cedir aquesta llamborda al municipi de Tornabous, l’ajuntament del qual, de forma paral·lela, també havia iniciat els tràmits per rebre les Stolpersteine dels seus veïns amb l’Espai Lluís Companys.
Precisament, a l’acte també van assistir representants de l’ajuntament d’Anglesola com l’alcaldessa, Carme Miró, i el regidor Enric Valls, així com l’alcalde de la Fuliola, Jaume Ferrer Valls. Va explicar que van reclamar la Stolperstiene de Pau Guasch Vidal al consultar l’arxiu local, encara que es perdia la pista de la seua família a Anglesola.
L’acte va tenir lloc en el marc de la festa major del Tarròs. Prèviament, l’Espai Lluís Companys va oferir l’espectacle Carme Ballester: compromís i lluita. A més, val a dir que a l’Urgell hi ha Stolpersteine a Tàrrega, concretament nou d’instal·lades el 2021.
