L’energia de la Ribagorçana
L’Arxiu Comarcal rep 10.000 imatges sobre la implantació de les hidroelèctriques i els canvis que van comportar en la societat i el territori que les van acollir . Una donació de la Fundació Endesa, que quedarà a disposició de centres educatius i investigadors
Victoriano Muñoz amb habitatges del Pont de Suert al fons el 1948. A la dreta, la càmera de càrrega de la presa del Pont (1954) i obres de la residència La Farga el 1952. - FONS HISTÒRIC ENDESA. FUNDACIÓ ENDESA
Deu mil fotografies documenten pas a pas la implantació de l’energia hidroelèctrica a la conca de la Noguera Ribagorçana a partir de la dècada dels quaranta, i com la construcció de les centrals va transformar des d’aleshores el territori i la societat que les van acollir. Aquestes imatges constitueixen el fons documental de l’antiga Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (Enher), custodiat fins ara per la Fundació Endesa i cedit aquesta mateixa setmana a l’Arxiu Comarcal de la Ribagorça. A partir de la tardor que ve, quedarà a disposició de centres educatius i investigadors.
Construcció de la presa de Canelles el 1958. - FONS HISTÒRIC ENDESA. FUNDACIÓ ENDESA
Els treballs per obtenir energia elèctrica del riu van començar el 1947. Enher s’havia constituït el 7 de desembre de l’any anterior a iniciativa de l’enginyer lleidatà Victoriano Muñoz, amb un capital de 500 milions de pessetes aportats per l’Institut Nacional d’Indústria (INI), un organisme creat pel Govern franquista.
Formigonat de la presa de Santa Anna el 1957. - FONS HISTÒRIC ENDESA. FUNDACIÓ ENDESA
Un cartell a peu de les primeres obres detallava que la firma tenia com a objectius assolir una potència instal·lada de 300.000 CV (uns 224.000 kW) a la conca de la Noguera Ribagorçana i una producció de mil milions de kilowatts hora a l’any. Per a això, tenia intenció d’aprofitar salts d’aigua, el desnivell dels quals es calculava en 5.600 metres entre el riu i els seus afluents.
Amb la construcció de les primeres preses van arribar altres obres necessàries per fer possible aquesta empresa: des de nous habitatges per acollir una legió de treballadors fins a la cimentera de Xerallo per proveir les obres. Així mateix, també es van construir edificis com el de La Farga, una luxosa residència per a alts directius que va allotjar també el dictador Francisco Franco i el rei Joan Carles I.
La transformació del paisatge apareix reflectit en la col·lecció d’imatges, que documenten la construcció de les preses de Senet, Vilaller, el Pont de Suert, Escales, Santa Anna i Canelles, entre altres instal·lacions.
