La Generalitat assegura que desbloquejarà a Lleida uns 50 projectes de centrals solars

Més de 200 projectes per a centrals solars de menys de 5 megawatts (MW) esperen autorització a Catalunya, dels quals mig centenar corresponen a les comarques de Lleida. A la província, 18 plantes fotovoltaiques estan pendents d’autorització ambiental, i més d’una trentena que ja la tenen continuen esperant el vistiplau definitiu de la Comissió d’Urbanisme. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, es va comprometre a desbloquejar-les en una jornada sobre energia solar celebrada ahir a Mollerussa. La va organitzar al teatre L’Amistat l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Anpier), que reuneix petits i mitjans productors.

Paneque es va referir a la necessitat de desbloquejar les petites instal·lacions fotovoltaiques com “el macroprojecte dels microprojectes” i va apuntar que la nova normativa que la Generalitat ha anunciat aquesta setmana per agilitzar projectes d’energies renovables permetrà fer-ho. Declara les renovables i les bateries com a infraestructures d’interès públic, i modifica tant el decret del 2019 com la Llei d’Urbanisme per agilitzar tràmits i donar seguretat jurídica als promotors.

“La revolució renovable també ha de fer-se des de baix, amb projectes petits. És el que encaixa amb la nostra realitat territorial”, va defensar la consellera, i va vincular aquesta transformació amb el futur econòmic del país. “Sense sobirania energètica no hi pot haver competitivitat. Estem davant d’una nova revolució industrial, aquesta vegada en clau verda, i Catalunya ha de liderar-la amb una estratègia pròpia”, va concloure.Va recordar que “ara mateix hi ha 80 projectes en tramitació a Catalunya que sumen 900 megawatts” i va citar com a exemple els parcs solars que Solaria i Ignis construeixen a Alcarràs.

Per la seua part, el president d’Anpier, Miguel Ángel Martínez-Aroca, va manifestar que “la transició ecològica no està sent ni social ni justa” i va recordar que els que van ser veritables pioners d’aquesta transició van ser les 62.000 famílies que van instal·lar plaques fotovoltaiques. “Lluny de reconèixer-los la seua transcendental tasca, se’ls apliquen abusives retallades retroactives i un estrafolari sistema retributiu”, va dir. El delegat a Catalunya de l’entitat, Albert Mases, va remarcar que “vam ser l’embrió de la revolució energètica” i va explicar que, gràcies a la seua inversió inicial, el cost dels ls solars s’ha reduït més d’un 90% des del 2007.

Pedrós: “Sortim d’una retallada i entrem en una altra”

Jaume Pedrósva criticar les horeszero euros, períodesen els quals la producció no es retribueix. “No entenem com pot ser que generm llum, però no ens la paguen, i mentrestant el preu per al consumidor no baixa” A més, els productors amb prima estan obligats per llei a produir un nombre mínim d’hores anuals: “No et paguen la llum, però si no produeixes prou baixen la tarifa. Estem atrapats en un laberint legal”

de

del dia

a

os

.

, el que provoca una contradicció absurda

et

.

A més,

Pedrós també va explicar les conseqüències de la gran apagada elèctrica: a partir d’ara, cada família podria pagar entre 200 i 300 euros més a l’any a la factura elèctrica. L’origen d’aquest sobrecost rau en un canvi en el sistema de fixació de preus després de l’apagada. Amb l’objectiu de garantir el subministrament, el sistema prioritza que sempre hi hagi disponibilitat energètica, encara que això impliqui un encariment.

i evitar noves crisis