Gósol, el petit poble de 214 habitants 'víctima' d'una manca de concordança entre la divisió territorial catalana i l'espanyola

Gósol, petit municipi de 214 habitants (2024), es troba en una curiosa situació istrativa: pertany a la comarca del Berguedà però, a diferència de la resta de poblacions d'aquesta comarca que estan integrades a la província de Barcelona, Gósol forma part de la demarcació de Lleida. Aquesta particularitat geogràfica i istrativa reflecteix les complexitats històriques en la configuració territorial de Catalunya i genera una singularitat que, a dia d'avui, encara planteja reptes de gestió i pertinença.

Aquesta anomalia territorial té les seves arrels en la "manca de concordança" entre dues divisions istratives clau: d'una banda, la divisió territorial catalana establerta l'any 1936, dissenyada pel reconegut geògraf Pau Vila, i de l'altra, la divisió provincial espanyola de 1833. Tot i que Gósol depèn eclesiàsticament de la diòcesi d'Urgell (i no de Solsona, com la resta del Berguedà) i pertany istrativament a Lleida, els seus vincles històrics, culturals i geogràfics amb el Berguedà van ser prou significatius perquè la Generalitat l'inclogués en aquesta comarca quan va establir la Divisió Territorial de Catalunya l'any 1936.

Pel que fa a la seva ubicació, Gósol es troba a 42,7 km de Berga, capital comarcal, un trajecte que es pot recórrer en uns 48 minuts per la C-16 i la B-400. La distància amb Solsona és de 62,2 km, que suposen un viatge d'1 hora i 19 minuts per l'LV-4241, o bé 1 hora i 27 minuts si s'opta per la C-26 i la B-400. Alternativament, el recorregut per la C-462 i C-563 implica 52,9 km i aproximadament 1 hora i 15 minuts de trajecte. Si es prefereix l'Eix Pirinenc, la distància augmenta fins als 80,6 km, amb un temps estimat d'1 hora i 18 minuts per la N-260, C-16 i B-400.

Les singularitats geogràfiques que expliquen l'adscripció de Gósol a Lleida

Una explicació natural d'aquesta pertinença provincial es troba en la geografia física del territori. Segons indica el portal magradacatalunya.cat: "El petit poble de Gósol és l'únic poble del Berguedà que pertany a la província de Lleida simplement perquè el Torrent Senta que transcorre íntegrament pel seu terme municipal, desemboca al Solsonès, comarca de Lleida". Aquesta realitat hidrogràfica ajuda a entendre, des d'una perspectiva geogràfica, la inclusió de Gósol a la demarcació lleidatana.

Territorialment, Gósol limita amb l'Alt Urgell per la banda nord i nord-oest (terme de Josa i Tuixén) i amb la comarca del Solsonès per l'oest i sud-oest (terme de la Coma i la Pedra) i pel sud (terme de Guixers). Per l'est i sud-est, el municipi resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes, i toca també breument el terme municipal de l'antic Fígols Vell, concretament per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada (2.307 m).

Altres casos similars al territori català

El cas de Gósol no representa una excepció única en el mapa istratiu català. A la Cerdanya, per exemple, trobem una divisió encara més marcada: 11 municipis formen part de la demarcació de Girona, mentre que 6 pertanyen a la de Lleida. D'altra banda, a la comarca d'Osona, els municipis d'Espinelves, Vidrà i Viladrau estan integrats a la demarcació de Girona, en lloc de la de Barcelona, com seria més previsible per la seva ubicació comarcal.

Aquestes anomalies territorials són el resultat de processos històrics complexos i, en molts casos, de decisions istratives que no sempre han tingut en compte les realitats geogràfiques, culturals o socials dels territoris afectats. La superposició de diferents nivells istratius (municipis, comarques, províncies, vegueries) contribueix a crear aquestes situacions singulars en el mapa català.

Els obstacles per a una possible reubicació istrativa

Qualsevol intent de modificar aquesta situació i reubicar Gósol dins la província de Barcelona s'enfronta a obstacles legals i polítics considerables. El camí es preveu especialment difícil perquè la reubicació de Gósol implicaria modificar el mapa provincial de 1833, un mapa que compta amb l'aval de la Constitució espanyola. Un canvi d'aquesta naturalesa requeriria l'aprovació per llei orgànica, amb majoria qualificada dels 350 diputats del Congrés.

Aquest marc legal tan exigent ha fet que, fins ara, els intents de regularitzar aquestes anomalies territorials hagin estat escassos i poc fructífers. La complexitat del procés, juntament amb altres prioritats polítiques i istratives, ha relegat aquestes qüestions a un segon pla en l'agenda política, tant catalana com espanyola.