La camamilla de Linyola: el tresor digestiu i calmant de la fitoteràpia catalana

La camamilla de Linyola, varietat autòctona del Pla d'Urgell, s'ha confirmat científicament com un element excepcional dins la fitoteràpia catalana. Els estudis recents realitzats per la Xarxa Parc de les Olors revelen que aquesta Matricaria chamomilla local conté una concentració de principis actius un 25% superior a les variants comercials més comunes, cosa que valida la dita popular que afirma que "La camamilla de Linyola, cura tota sola". Aquest fet situa aquesta planta medicinal com un recurs terapèutic de primer ordre dins el patrimoni natural català.

Amb una flor petita però intensament aromàtica, aquesta planta anual s'ha convertit en símbol d'identitat cultural al territori. Les seves virtuts medicinals, transmeses de generació en generació, han quedat plasmades en expressions populars com "Si tens un no se què al pap, camamilla a tot drap". A Linyola, aquesta tradició s'ha mantingut viva no només en el coneixement col·lectiu, sinó també en l'elaboració artesanal de licor de camamilla, una especialitat que s'ha preservat al llarg dels anys i que ara experimenta un renaixement gràcies als projectes de recuperació.

Actualment, el Parc de les Olors de Linyola lidera un ambiciós projecte de recuperació d'aquest cultiu emblemàtic. Aquesta iniciativa no només pretén preservar un recurs fitogenètic únic, sinó també potenciar l'economia local a través d'un producte d'alt valor afegit que comença a despertar l'interès de professionals de la salut, la gastronomia i la cosmètica natural.

Característiques úniques de la camamilla del Pla d'Urgell

La camamilla de Linyola destaca per un perfil bioquímic excepcional que la diferencia d'altres varietats. Les anàlisis de laboratori confirmen que aquesta planta conté una concentració superior d'oli essencial, especialment ric en compostos terapèutics com el camazulè i el bisabolol, responsables de les seves potents propietats antiinflamatòries i calmants.

Els experts atribueixen aquesta riquesa fitoquímica a les condicions edafoclimàtiques específiques de la zona: un sòl argilós i un clima continental amb marcades diferències tèrmiques entre estacions. Aquestes característiques ambientals propicien que la planta desenvolupi una major concentració de metabòlits secundaris com a mecanisme d'adaptació.

"Aquest perfil fitoquímic superior explica per què la camamilla de Linyola ha mostrat tradicionalment una eficàcia més elevada en diversos usos terapèutics", assenyalen els especialistes en etnobotànica. A més, les seves propietats organolèptiques també sobresurten, amb un aroma més intens i un sabor més refinat, factors que la fan especialment valorada tant en infusions medicinals com en aplicacions gastronòmiques.

El projecte de recuperació: preservant el patrimoni natural català

La iniciativa per recuperar el cultiu de la camamilla autòctona s'emmarca dins d'una estratègia més àmplia de valorització dels recursos fitogenètics locals. El Parc de les Olors de Linyola treballa en coordinació amb agricultors de la zona, centres de recerca i istracions locals per establir protocols de cultiu ecològic que garanteixin la sostenibilitat de la producció.

"Estem recuperant no només una planta, sinó tot un coneixement tradicional i una part important de la nostra identitat", expliquen des del Parc de les Olors. El projecte comprèn diverses línies d'actuació complementàries: la creació d'un banc de llavors per preservar la puresa genètica de la varietat, la formació d'agricultors en tècniques específiques de cultiu, i el desenvolupament de productes derivats amb valor afegit.

Les institucions locals han vist en aquesta iniciativa una oportunitat per diversificar l'economia rural i potenciar el turisme sostenible vinculat al patrimoni natural i gastronòmic. La recuperació d'aquest cultiu tradicional s'alinea perfectament amb les tendències actuals de consum responsable i la creixent demanda de productes naturals d'origen local i certificat.

Aplicacions terapèutiques tradicionals i modernes

Les propietats medicinals de la camamilla de Linyola han estat aprofitades des de temps immemorials per a diversos usos terapèutics. Entre els més destacats trobem:

Beneficis digestius: L'infusió de camamilla s'utilitza tradicionalment per alleujar molèsties estomacals, reduir inflamacions intestinals i facilitar la digestió després d'àpats copiosos. La seva acció antiespasmòdica ajuda a relaxar la musculatura llisa de l'aparell digestiu.

Efectes calmants: El seu contingut en flavonoides i compostos fenòlics contribueix notablement a reduir l'ansietat i facilitar el son, motiu pel qual és habitual prendre-la abans d'anar a dormir. Actua com un suau sedant natural sense els efectes secundaris dels fàrmacs sintètics.

Aplicacions dermatològiques: Les seves propietats antiinflamatòries i antisèptiques la converteixen en un recurs valuós per al tractament de problemes cutanis com èczemes, irritacions o acne. S'utilitza tant en infusions per a compreses com en preparats cosmètics.

Licoreria tradicional: A Linyola, l'elaboració de licor de camamilla constitueix una tradició ancestral. Aquest licor, a més de ser apreciat pel seu sabor característic, també es considera un remei casolà eficaç per a problemes digestius i un digestiu excel·lent.

Com es diferencia la camamilla de Linyola d'altres varietats comercials?

Les anàlisis comparatives entre la camamilla de Linyola i altres varietats comercials han posat de manifest diferències substantives que van més enllà de la concentració de principis actius. Els estudis revelen aspectes diferencials clau:

En l'àmbit organolèptic, la varietat lleidatana presenta un perfil sensorial distintiu, amb un aroma més profund i complex, notes florals més pronunciades i un punt d'amargor equilibrat que enriqueix l'experiència sensorial, tant en infusions com en preparats gastronòmics.

Pel que fa a l'adaptació al territori, aquesta camamilla autòctona ha desenvolupat mecanismes naturals de resistència a les condicions específiques del Pla d'Urgell. A diferència de les varietats comercials, seleccionades per al cultiu extensiu i mecanitzat, la de Linyola mostra una major tolerància a les sequeres estivals i a les gelades hivernals característiques d'aquesta zona geogràfica.

Des de la perspectiva de la sostenibilitat, el seu cultiu tradicional requereix menys inputs agrícoles i s'integra millor en els cicles naturals del territori, convertint-la en una opció més respectuosa amb el medi ambient i econòmicament viable per als petits productors locals.

Quins són els millors moments per recollir la camamilla?

Els experts recomanen recollir les flors de camamilla de Linyola en el moment òptim de floració, preferentment al matí després que s'hagi evaporat la rosada, però abans que la calor del migdia provoqui la volatilització dels olis essencials. El període ideal sol situar-se entre finals de maig i principis de juny, tot i que pot variar lleugerament segons les condicions meteorològiques de cada temporada.

Com conservar correctament la camamilla per mantenir les seves propietats?

Per conservar al màxim les propietats medicinals de la camamilla de Linyola, els productors locals recomanen un procés d'assecat a l'ombra, en un lloc ben ventilat i a temperatura no superior als 35°C. Un cop seca, cal emmagatzemar-la en recipients hermètics, preferiblement de vidre fosc, i guardar-la en un lloc fresc i sec, protegit de la llum directa. Seguint aquestes pautes, la camamilla pot conservar les seves propietats durant aproximadament un any.