PATRIMONI
L’anàlisi científica vincula les restes de les osseres amb els comtes d’Urgell
Una setmana després d’exhumar les restes al monestir de les Avellanes
Els primers estudis s’han fet durant aquesta setmana a la biblioteca del monestir. - E. FARNELL
Els primers resultats de l’estudi osteoarqueològic de les restes exhumades al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fa una setmana revelen que es poden atribuir als comtes d’Urgell. S’han identificat restes de com a mínim 9 individus, entre els quals destaquen tres homes i una dona d’edats d’entre els 30 i els 60 anys.
Els arqueòlegs que han estat investigant durant l’última setmana les restes òssies atribuïdes als comtes d’Urgell, després d’exhumar la setmana ada les arquetes funeràries del monestir de Santa Maria de les Avellanes, a Os de Balaguer, certifiquen que són compatibles amb Àlvar I, Cecília de Foix, Àlvar II, vescomte d’Àger i Ermengol X (promotor del conjunt funerari d’aquest llinatge), que van viure a finals del segle XIII. Les restes corresponen a quatre individus adults amb un alt grau de conservació, amb un índex de preservació esquelètica superior al 85%. Es tracta de tres individus masculins i un de femení. L’estimació de l’edat situa tres dels cossos en l’edat adulta jove, entre 30 i 40 anys i al quart en l’adulta avançada, entre 55 i 65 anys. L’antropòloga del Museu d’Arqueologia de Catalunya Núria Armentano va destacar els processos d’individualització que han portat a terme “atenent criteris de robustesa, color dels ossos, textura, porositat i mida”.
A més d’aquests quatre esquelets complets, s’han trobat fragments que podrien correspondre cinc persones més, incloent un individu infantil i un altre de juvenil, la qual cosa elevaria el número a nou.
L’estudi ha revelat dos troballes patològiques significatives. Un dels masculins d’edat avançada presenta “una anomalia als extrems dels ossos llargs a les extremitats inferiors” compatible amb una osteoartropatia hipertròfica, que s’acostuma a relacionar amb malalties pulmonars cròniques. Aquesta dada coincideix amb la informació històrica que indica que Ermengol X patia tisi (tuberculosi).
Un altre dels individus masculins joves mostra “marques incises repetitives i insistents paral·leles” a tot l’esquelet, fetes quan l’os encara era fresc. Segons Armengol, aquestes marques “podrien ser compatibles amb pràctiques o maniobres de descarnament i desarticulació d’un cos”, la qual cosa coincidiria amb Àlvar II, que va morir a Sicília durant les campanyes d’expansió de la Corona d’Aragó a la Mediterrània i les restes del qual podrien haver estat sotmesos a aquest procés per facilitar-ne el trasllat. Una altra dada rellevant és que els tres esquelets masculins presenten una talla superior a 1,80 metres, una cosa excepcional per a l’època medieval i que suggereix un bon estat nutricional, propi de personatges d’alt rang social i un element que tenen un fort component genètic que els podria emparentar.
Segons Armentano, les “evidències” que relacionen les restes amb els coneixements dels comtes faran avançar l’estudi amb noves analítiques, incloent datacions per radiocarboni per confirmar la cronologia medieval de les restes, estudis de les patologies i anàlisis genètiques per determinar el parentiu, amb resultats a la tardor. També s’estudiaran fragments tèxtils trobats amb els ossos.
La directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, va destacar que els resultats d’aquesta primera anàlisi obren les portes a noves investigacions sobre “la història de la Corona d’Aragó” i va assenyalar que és la primera vegada que s’observen “segons quins traços a un esquelet” per la qual cosa el primer objectiu, “que era identificar els comtes, ha estat possible”.
Reproduir i dignificar el conjunt del panteó comtal
El director del monestir de les Avellanes, Robert Porta, va assegurar que tenia una “esperança elevada” que l’estudi contribuiria a certificar el que sabien a través de la documentació i que els resultats superen totes les “expectatives”. Va recordar que l’estudi forma part del projecte de reproducció del conjunt sepulcral dels comtes d’Urgell, que va començar a gestar-se el 2016 després d’haver intentat recuperar, en diverses ocasions, els originals, que es poden veure al museu The Cloisters de Nova York, “per dignificar el patrimoni” i corregir el “maltractament” que van patir elements com els sepulcres en el at, que van ser “poc valorats”.
