Canejan e Les, es que mès creishen
Son es municipis a on mès aumente er indèx de poblacion. Peth naut còst dera viuenda en Naut e Miei Aran, eth teletrabalh e propietaris de dusaues residéncies que s’installen en eres
Garantir servicis basics- Assegurar er abastament d’aigua a ua poblacion creishenta e variabla, que se duplique en periòdes de vacances, ei un des objectius der Ajuntament de Les entà refortilhar eth subministre damb ajuts des diuèrses istracions. - AJUNTAMENT DE LES
Canejan e Les an devengut, per aguest orde, es municipis damb un màger indèx de creishement de poblacion dera Val d’Aran. Atau se despren des darrères donades der Institut Nacionau d’Estadistica (INE) e der Institut d’Estadistica de Catalonha (Idescat). Er encariment dera viuenda, comun per tota era Val mès especiaument accentuat en Vielha e Mijaran e en Naut Aran, ei un des factors qu’expliquen qu’er aument demografic se desplace entath Baish Aran, mès non ei sonque aguest.
Canejan superèc est’an at es cent abitants, dauant des 89 qu’auie a principis de 2020, abans dera pandèmia dera Covid. Er Idescat lo place coma eth municipi aranés que mès creish e un des 30 prumèrs de tota Catalonha en creishement demografic. “Son sonque quate familhes que s’an establit aciu”, puntualize eth baile, Carlos Lastera, qu’indique qu’aguesti naui vesins son persones arribades de diuèrsi punts deth territòri catalan e espanhòl. Explique que “lèu toti trabalhen dehòra deth municipi, sonque ua parelha a establit aciu eth sòn negòci”. Se tracte de Lluís Barbé e Olga Estellé, qu’an dubèrt aquiu eth gimnàs Mou-te i supera’t, a on part dera activitat fisica se desvolope ar aire liure (coma auancèc SEGRE eth 23 de març).
“Ei ua satisfaccion veir viuendes que demorauen barrades e tornen a daurir”, afirme Lastera. Mentre que quauqui municipis deth Pirenèu an hèt crides e organizat campanhes entà atrèir naui vesins, Canejan a vist créisher eth sòn cens sense cap tipe d’iniciativa d’aguest estil.
En cas de Les, an at de 971 abitants en 2020 as 1200 enguan, segontes es darrères donades deth cens municipau. Aguest creishement se neurís en part pera abséncia de viuenda assequibla en Naut e Miei Aran pera pression dera viuenda d’usatge toristic, segontes eth baile, Andreu Cortés. “Ara ei lèu impossible trapar un pis de loguèr en Les, tot eth parc ei abitat”, explique. Er auanç deth teletrabalh e era arribada de propietaris de dusaues residéncies que decidissen establir era sua residéncia abituau en eres en jubilar-s’i son tanben factors qu’expliquen eth creishement poblacionau de Les. Atau cònste ena documentacion de quaqui des projèctes d’òbres qu’eth consistòri a metut en foncionament entà refortilhar servicis coma eth provediment d’aigua potabla. “Invertim en qüestions estructuraus entath pòble”, remerquèc eth baile, que citèc coma exemples eth hilat d’aigua, proteccions dauant aiguats e era metuda en foncionament d’un nau poligòn entà atrèir activitat economica qu’eth municipi demore iniciar eth pròplèu ostiu. Entà Cortés, dispausar de servicis qu’apòrten qualitat de vida e oportunitats de trabalh son claus entà aspirar a un creishement de poblacion sostengut. Pendent era pandèmia, Vielha e Naut Aran absorbiren un creishement considerable damb era arribada de persones que hugíen des aglomeracions urbanes. Cinc ans mès tard des prumèri confinaments, eth cap-lòc aranés a quauquarren mès de 5.800 abitants dauant des 5.611 de 2020. Pera sua part, Naut Aran ei ath torn des 1.900, dauant des 1.836 de hè 5 ans.
