XARXA
Tres de cada deu hectàrees de superfície a Lleida estan protegides sota la Xarxa Natura
Són 352.878 hectàrees de boscos, llacs i secans principalment, on s’apliquen mesures de preservació. L’última gran ampliació va ser fa vint anys i la pròxima podria ser la d’Aigüestortes

Un mirador construït recentment a la reserva natural parcial de Mas de Melons, al Segrià. - MAS DE MELONS
Gairebé un terç del territori que ocupa la província de Lleida està protegit per alguna figura inclosa a la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat que implica l’aplicació de mesures per a la seua preservació per l’alt valor que tenen en hàbitats i en espècies animals. En concret, hi ha fins a 41 espais inclosos en aquesta figura de protecció a Lleida, bona part al Pirineu, que sumen 352.878 hectàrees. Aquesta xifra equival al 29 per cent del territori, la qualificació del qual implica tant restriccions a l’hora de desenvolupar activitats agrícoles o urbanístiques com l’obligació de l’istració responsable de promoure actuacions de conservació i fins i tot recuperació.
La conselleria de Territori va donar a conèixer ahir, coincidint amb el dia europeu de la Xarxa Natura 2000, que se celebra avui, que l’any at va destinar 1,4 milions d’euros a finançar 49 actuacions en 36 espais naturals a Catalunya inclosos a la Xarxa Natura.
Gairebé la meitat d’aquests espais no tenen cap òrgan rector, la qual cosa implica que el responsable directe és la Generalitat.
En paral·lel, a finals de l’any at, la Generalitat va resoldre la convocatòria d’ajuts a través dels quals una trentena d’entitats rebran 9,3 milions d’euros per a projectes en espais que no disposen d’un òrgan rector. A Catalunya la Xarxa inclou més d’un milió d’hectàrees. A Lleida, un exemple d’espai natural sense òrgan rector són els secans de Ponent, mentre que un que sí que en té és el Parc Nacional d’Aigüestortes.
Precisament, el Parc és un dels espais que més hectàrees aporten a la Xarxa Natura, amb 56.120 hectàrees entre l’àrea nuclear i la perifèrica. El patronat que dirigeix la gestió del parc en té pendent l’ampliació. Així, algunes de les espècies animals que es pretén protegir en aquests espais són l’os bru, el cavilat, el barb de muntanya, el gall fer, l’àguila cuabarrada, el sisó, l’esparver cendrós, el trencalòs i l’alosa becuda, que havia desaparegut dels secans del Segrià però ha estat novament detectada a la timoneda d’Alfés.
La Xarxa Natura va rebre a Lleida un fort impuls fa vint anys, quan es va ampliar en unes 100.000 hectàrees no sense polèmica, ja que ha condicionat des d’aleshores el desenvolupament de projectes de pes com el canal Segarra-Garrigues o l’ampliació de les pistes d’esquí, per exemple, d’Aran al Pallars. També ha motivat denúncies per part de la UE contra l’Estat per la mala preservació d’espècies i hàbitats, que han derivat en condemnes (cas Segarra-Garrigues) i la imposició de mesures correctores.