Pobles de Lleida renuncien a 4,3 milions en ajuts de la UE per a estalvi energètic

Vuit ajuntaments de Lleida i el consell de l’Urgell han renunciat a més de 4,3 milions d’euros en ajuts de la UE per a estalvi energètic. La complexitat “exagerada” de tramitar unes subvencions ideades per a pobles de menys de 5.000 veïns i no cobrar els avançaments promesos són alguns dels principals motius d’aquests desistiments.

Ajuntaments lleidatans han renunciat a més de 4,3 milions d’euros dels fons Next Generation de la UE. Eren subvencions atorgades en el marc del programa DUS5000, dedicat a afavorir l’estalvi energètic en municipis de menys de 5.000 habitants. La complexitat de tramitar-les, molt superior a la d’altres línies d’ajuts, la tardança a cobrar els avançaments promesos per poder executar les obres i dificultats per completar-les en el termini establert, que expirarà al novembre, són alguns dels principals motius dels desistiments. Tot això ha provocat crítiques de nombrosos alcaldes, tant de pobles que han desistit com d’altres que ja han conclòs les obres.

La Fuliola, Les, Maldà, Vall de Cardós, Esterri d’Àneu, Alins i Isona han renunciat ja a aquestes subvencions o a una part. També ho ha fet el consell de l’Urgell, mentre que l’ajuntament de Ciutadilla va avançar la seua intenció de desistir. Són un de cada 4 dels 39 ens locals beneficiaris d’aquests ajuts a Lleida, mentre que els 4,3 milions desistits suposen el 14% dels 31,1 milions atorgats a la província.

Les subvencions es van atorgar el 2022 i les primeres renúncies van arribar el 2023, arran de canvis de governs després de les eleccions municipals. És el cas del consell de l’Urgell, que va decidir que el projecte per instal·lar plaques solars en estacions de bombatge d’aigua no tenia consens entre els municipis afectats. També van desistir aquell mateix any els ajuntaments de Vall de Cardós i Isona i Conca Dellà. Els edils al capdavant d’aquests municipis van rebutjar projectes dels seus antecessors, al considerar-los inviables pel seu alt cost i dificultat tècnica, i davant del risc per a les arques municipals si perdien els ajuts per incomplir els terminis.

A l’extrem oposat hi ha Alins i Esterri d’Àneu, que van renunciar als seus respectius ajuts fa poc més d’un mes. L’alcalde del primer municipi, Manel Pérez, afirma que només han rebut “silenci total” per part de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (Idae), l’ens estatal que gestiona aquests fons europeus. “Truquem i ningú sap dir-nos res”, lamenta. Per la seua banda, Pere Ticó, l’alcalde d’Esterri d’Àneu, va explicar que van desistir al constatar que “no arribaríem a temps” per executar les obres. “El tràmit d’aquests ajuts és d’una gran complexitat, fora de l’abast dels pobles petits, als quals precisament van dirigits”, va afirmar Ticó, una opinió que comparteixen altres alcaldes.

A la Fuliola, el consistori va desistir de les subvencions quan l’interventor va rebutjar que l’ajuntament s’endeutés amb un crèdit per executar les obres previstes. Diversos ajuntaments beneficiaris d’aquests ajuts van coincidir a assenyalar que no van cobrar els avançaments promesos.

A Les, la renúncia es va limitar a un dels seus tres projectes subvencionats: la reforma de l’ajuntament per estalviar energia. El consistori ho va acabar descartant al veure prioritari ampliar les dependències municipals. Davant dels pobles que han renunciat a ajuts, d’altres treballen a contrarellotge per complir els terminis i evitar perdre’ls.

“Si tornessin a convocar aquests ajuts no els demanaríem, la tramitació ha estat inhumana, pròpia d’una subvenció a una gran ciutat, ens ha col·lapsat l’ajuntament, ens ha martiritzat i ens sentim maltractats”, afirma. El primer edil de Castell de Mur, Miquel López, afegeix que “la burocràcia és exagerada, fins i tot per a projectes poc ambiciosos”, especialment per a “ajuntaments petits, sense personal tècnic a jornada completa”.

Obres a contrarellotge per evitar perdre els ajuts

Mentre alguns ajuntaments han renunciat als ajuts del DUS5000, d’altres treballen a contrarellotge per executar les obres subvencionades abans que, al novembre, expiri el termini per completar-les. Qualsevol imprevist que retardi els treballs pot obligar-los també a desistir.

Seròs licita ja obres subvencionades amb l’esperança de concloure-les a temps. L’alcalde, Josep Antoni Romia, va advertir que si algun dels concursos quedés desert, no quedaria marge per convocar-ne un altre, adjudicar els treballs i executar-los. “Ara per ara no tirem la tovallola”, va dir. Per la seua banda, l’ajuntament d’Alfarràs espera que l’Idae li entregui un avançament de subvencions que sumen més de 4 milions. “Si no el cobrem no podrem fer les obres”, va dir l’alcalde, Joan Carles García. Va apuntar que no poden recórrer a un crèdit, perquè la quantia supera de molt la capacitat legal d’endeutament del consistori.

“No tornaríem a demanar aquests fons, la tramitació és inhumana”

Les queixes dels que han renunciat a aquests ajuts són compartides també pels qui han aconseguit completar obres i compres subvencionades. Un d’aquests últims és l’alcalde de Guixers, Jordi Selga.

Unes elevades expectatives que no van tardar a desinflar-se

El malestar dels alcaldes contrasta amb l’expectació que van despertar el 2022 aquests ajuts. Cobrien fins al 100% de les inversions i es limitaven a municipis de fins a 5.000 habitants, sense la competència d’altres de més grans. Cobrien des d’obres fins a la compra de plaques solars, enllumenat led i cotxes elèctrics i incloïen avançaments per no haver de recórrer a crèdit. Una primera gerra d’aigua freda va caure aquell mateix any, quan 174 projectes de més de 100 pobles es van descartar a l’esgotar-se els fons.“Als que els vam presentar primer ens van donar milions i als que ho van fer pocs dies després, res”, va criticar l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre.