Activen el nivell 1 d’emergència al pantà de Rialb per una filtració d’aigua a la presa
A l’escenari 1, que implica que no hi ha risc per a les persones però que cal actuar amb rapidesa. Operaris inicien els treballs de segellament i Protecció Civil alerta els municipis aigües avall

La CHE ja va iniciar ahir els treballs amb l’objectiu d’impermeabilitzar l’estrep del marge esquerre de la presa
La CHE va activar ahir al migdia el pla d’emergència de Rialb en fase 1 al detectar filtracions a l’estrep (part de la presa que es recolza en el pendent) a la part alta del marge esquerre del dic i va començar a treballar per segellar la fuga d’aigua.
Es tracta de la primera vegada que s’activa el pla d’emergència al pantà, que té capacitat per a 403 hectòmetres cúbics d’aigua (de fet, n’emmagatzema 398 hm) i es va inaugurar fa just 25 anys.
L’escenari 1 d’emergència, segons el pla de la presa, no implica “en aquest moment” risc per als veïns aigües avall, segons la Confederació, però sí que obliga a actuar de forma immediata. “S’han produït esdeveniments que, si no s’apliquen mesures de correcció (tècniques, d’explotació, desembassament...), podrien ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura, si bé la situació es pot solucionar amb seguretat mitjançant l’aplicació de les mesures previstes i amb els mitjans disponibles”, segons dicten les normes tècniques de seguretat de les preses. Tampoc no comporta riscos per als usos (proveïments, regadiu o hidràulic).

La CHE ja va iniciar ahir els treballs amb l’objectiu d’impermeabilitzar l’estrep del marge esquerre de la presa
Fonts de la Confederació van assenyalar, en aquest sentit, que d’entrada la previsió és que l’embassament funcioni amb normalitat mentre es porta a terme la reparació, la durada de la qual no van concretar.
En paral·lel, el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (Cecat) va activar el pla Inuncat en fase d’alerta de forma preventiva i va avisar els municipis que podrien veure’s afectats en el curs del Segre i l’Ebre fins a Riba-roja.
El pantà de Rialb regula l’aigua del riu Segre aigües avall d’Oliana (84,3 hectòmetres en total, actualment al 80,5%) i és el segon més gran de Catalunya després de Canelles (Noguera Ribagorçana), a la frontera amb Aragó.

Escenaris 0 a Canelles, Santa Anna i Sant Salvador
El 13 de febrer, Castella i Lleó va declarar el nivell 2 d’emergència a la presa d’El Tejo, a Segòvia, al rebre una alerta de la Confederació Hidrogràfica del Duero de perill de ruptura o avaria greu en la infraestructura.
És l’únic cas d’emergència de nivell 2 declarat a l’Estat (sobre un total de 3) i indica alt risc de ruptura, segons el ministeri per a la Transició Ecològica. Més a prop de Lleida, el pla d’emergència s’ha activat en un escenari 0 a Canelles, Santa Anna (Noguera Ribagorçana) i Sant Salvador (Osca). En aquest cas, aquesta primavera s’ha registrat un lliscament a l’escullera del sobreeixidor de l’estrep dret que minva l’efectivitat del pantà. L’escenari 0 implica “una intensificació de la vigilància i el control”.
El Cecat alerta 31 municipis des de Rialb fins a Riba-roja
El Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (Cecat) va emetre ahir un avís als 31 municipis aigües avall de la presa de Rialb que podrien veure’s afectats per un increment de cabal o altres implicacions dins de l’escenari 1 del pla d’emergència. Aquests són, segons Protecció Civil, les localitats al llarg del curs del Segre des de Rialb fins a l’Ebre a Riba-roja (a la Ribera d’Ebre).
A Lleida, diversos ajuntaments havien tancat ja l’accés a la canalització del Segre coincidint amb la primera obertura dels desaigües de fons de Rialb, fa un mes. Diumenge at la CHE va tornar a obrir un dels desaigües per deixar anar 22 metres cúbics per segon. Se sumaven als 58 que surten per les turbines, la qual cosa implica 80 metres cúbics per segon, prop de set hectòmetres cada dia. Aquesta situació ha portat a reclamar l’ompliment de l’Albagés, al Segarra-Garrigues. A última hora de la tarda, els avisos locals es van multiplicar: del Cecat als alcaldes i d’aquests als veïns.

Comarques
Improbable, però no impossible: què aria en cas de ruptura del pantà de l'Albagés?
EDUARDO BAYONA