Trump justifica els aranzels amb un estudi d'un economista del Solsonès que en realitat diu el contrari: “serà terrible”

“El conflicte aranzelari és un drama. No l’hauríem de tenir. Tothom hauria d’aplicar aranzels zero per viure en un planeta sense burocràcies que es dediquin a posar barreres a la circulació de béns. Però, desgraciadament, estem anant en la direcció contrària”, explica Pau S. Pujolàs, economista de la Universitat Mc Master d’Ontario (Canadà), natural de Clariana de Cardener i la família del qual resideix a Solsona.

Pujolàs, format a la Pompeu Fabra i l’Autònoma de Barcelona i que va ar per la Universitat de Minnesota i la Reserva Federal de Minneapolis, una de les dotze que integren l’estatal, viu una paradoxal situació aquests dies: el paper (article científic) Guerres comercials amb dèficits comercials, escrit per ell i per Jack Rossbach, de Greorgetown, ha resultat ser un dels cinc elegits per l’istració Trump per donar argumental a les seues andanades aranzelàries, encara que, en realitat, el que fa aquest treball és advertir de les conseqüències nocives de les pugnes duaneres.

“El que nosaltres mostrem és que quan hi ha un dèficit comercial es pot donar la situació que, si és prou gran, un dels dos països surti guanyant malgrat que en l’agregat s’acaba perdent”, explica.

La investigació, de tipus quantitatiu i basada en “un exercici computacional enorme capaç de replicar com funciona el món, quins països compren quins productes i de qui, i com operen les cadenes de subministrament”, conclou que la imposició d’aranzels pot arribar a beneficiar un país concret però els seus efectes secundaris sempre seran negatius per al conjunt de l’economia, en aquest cas la global. “Sempre hem pensat que una guerra comercial acaba donant lloc a pèrdues monumentals, tant a qui posa els aranzels com qui posa els recíprocs”, afegeix.

Tanmateix, això no és precisament el que van acabar entenent els responsables de les polítiques comercials i econòmiques dels EUA. O potser sí en una segona lectura atesa la cadena d’escomeses i aturades consecutives dels últims dies. “El lliure comerç beneficia els dos països en comparació amb una guerra comercial. Tanmateix, en relació amb els aranzels existents, els Estats Units es beneficien d’una guerra comercial amb la Xina, un resultat que depèn del seu desequilibri comercial bilateral”, indica el resum d’aquest paper.

“Pensàvem que l’article s’utilitzaria per pensar una mica més en profunditat sobre els dèficits bilaterals entre països, que poden donar lloc a una cosa negativa com una guerra comercial, però en lloc d’això ha donat lloc a la guerra comercial més gran de gairebé els últims cent anys”, anota el professor.

Pau S. Pujolàs, com la majoria dels economistes i analistes de l’esfera mundial, pronostica greus danys per a l’economia. A escala global, assenyala, la política aranzelària dels EUA “serà terrible, aconseguirà una pèrdua d’ocupació i una recessió global”.

Les seues previsions apunten a impactes generalitzats en l’activitat i l’ocupació, a escala global i local. “Espanya només comercia l’1% del seu PIB amb els EUA –explica–, però la recessió global afectarà la UE i tots els països. Les conseqüències exactes cal veure-les, però seran dolentes per a Catalunya i per a Lleida també. No soc particularment optimista”.