AIGUA
El Canal d’Urgell vol augmentar la dotació en una part del Principal per insuficient
Un estudi conclou que els cultius no són viables en una àrea de 2.000 ha amb menys de 9.000 m3 per campanya. La CHE proposa retallar un 15,5% l’assignació oficial i un 22% la real prèvia a la sequera
Operaris contractats per ASG col·loquen aquesta setmana les plataformes que sustenten les plaques. - ASG
El Canal d’Urgell ha demanat a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) un augment de les dotacions per al reg en una àmplia zona del canal Principal que, segons conclou un estudi de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentària), necessita més aigua de la que li correspon de manera oficial perquè els cultius puguin tirar endavant.
El Canal d’Urgell té, per concessió, dret a una dotació de 9.000 m3/ha a l’any, que el vigent PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) retalla a 8.923. A la pràctica va rebre des del Segre i la Pallaresa durant les cinc campanyes prèvies a la sequera una mitjana de 9.833, segons els documents inicials del nou PHE 2027-2033.
L’estudi de l’IRTA conclou que en aquesta zona del canal principal, d’unes 2.000 ha, els cultius no són viables amb aquests volums d’aigua. “Les necessitats reals són superiors a la dotació actual”, va assenyalar el president del canal, Amadeu Ros, que va reclamar a l’organisme de conca que, si no és possible elevar l’assignació de recursos per a aquest àrea, “almenys no disminueixi fins que estigui modernitzat” el sistema. L’estudi de l’IRTA conclou que aquesta zona necessita al voltant de 9.200 m3/ha al cap de l’any per garantir la viabilitat dels cultius.
La CHE, per la seua part, planteja que el 2033, al final de la fase de planificació hidrològica que ara comença i que s’activaria el 2027, el volum subministrat des dels embassaments al canal sigui de 7.604 m3/ha/any. Això suposa una retallada del 15,52% sobre la concessió oficial, del 14,79% sobre la que contempla el PHE i del 22,67% sobre el cabal realment subministrat abans de la sequera, en les campanyes de 2016-2017 a 2020-2021. La retallada es calcula sobre el subministrament en alta, és a dir, sobre l’aigua que surt dels embassaments i arriba a les parcel·les per les séquies de les col·lectivitats. Després de regar, l’eficiència del sistema es queda en el 61,2%, és a dir, que l’explotació no es beneficia del 38,9% de l’aigua que surt del pantà. Aquesta reduïda taxa d’aprofitament situa l’Urgell al nivell d’alguns regadius tradicionals com el canal Imperial o els de Lodosa i Tauste, l’eficiència dels quals només supera la de Pinyana (60,1%). Incrementar l’aprofitament depèn de la millora de l’eficiència que el canal aconsegueixi en aquests vuit anys, un procés que queda vinculat al de modernització de la xarxa de distribució d’aigua.
La primera planta solar flotant, a punt al juny
L’adjudicatària de la Generalitat per a la construcció i la gestió del Segarra-Garrigues està instal·lant les plataformes que aguantaran les plaques de la primera planta solar flotant de Lleida, que es construeix en una bassa de regadiu d’Alfés.
El projecte contempla una inversió d’uns 2 milions d’euros i la instal·lació de 3.500 mòduls fotovoltaics en 6.262 estructures flotants. Tindrà una potència nominal de 2.195 KWn. Aquesta és la primera de les tres instal·lacions que l’empresa té previst construir en altres basses (a Alcanó i Oliola). L’energia produïda per la nova planta, que estarà llesta el mes de juny, servirà en primer terme per amortitzar l’obra i, a mitjà termini, per abaratir el cost energètic per als regants.
