El judici per la mort de l’os Cachou, encara sense data cinc anys després

El judici per la mort de l’os Cachou, enverinat amb líquid anticongelant, segueix sense data de judici cinc anys després que el cadàver de l’animal fos trobat a Les. Aquest exemplar va ser objecte de polèmica per ser molt voraç, i tant la seua vida com la seua mort van donar peu a canvis en la gestió d’aquesta espècie al Pirineu.

La investigació judicial per la mort de l’os Cachou ha acabat, però segueix sense data de judici cinc anys després que el cadàver de l’animal, enverinat amb líquid anticongelant, fos trobat a Les el 9 d’abril del 2020. L’obertura de judici espera que l’Audiència de Lleida resolgui un recurs plantejat des de la defensa. La Fiscalia demana més de dos anys de presó per al llavors conselhèr de Territori del Conselh Generau d’Aran, José Antonio Boya, i per a un agent de Medi Ambient de l’istració aranesa, Aran Medan.

L’advocat d’aquest últim, Enric Rubio, va afirmar que “els acusats fa cinc anys que esperen aquest judici, amb el sofriment que això suposa” i va afegir que “el territori també necessita girar full”. Va explicar que “fa anys que el procés està bloquejat a la fase intermèdia entre la instrucció i el judici, i ho va atribuir a “la dificultat del jutge de Vielha de concretar i detallar els fets que han de ser jutjats i tenen component delictiu”. “Esperem que l’Audiència de Lleida resolgui aquesta qüestió”, va dir, i va apuntar que això permetrà assenyalar la data de judici. Espera una sentència absolutòria, al considerar que “no hi ha prova de prou càrrec contra el nostre defensat”.

Davant d’aquest llarg procés judicial, a França va tenir lloc al març el judici per la mort a trets el 2021 de l’ossa Caramelles. Hi ha 16 acusats que van participar en una cacera de senglars en una reserva natural, un dels quals va resultar ferit per l’animal i va dir haver-lo matat en defensa pròpia. La causa està pendent de sentència.

Cachou va ser objecte de polèmica en vida per la seua voracitat. El 2019 se li van atribuir nombroses predacions a eugues i poltres, cosa inusual en els ossos. Per aquesta raó, es va convertir en un dels primers juntament amb Goiat als quals es va aplicar el protocol per a ossos problemàtics aprovat el 2018. El Conselh va intentar provocar-li aversió a la carn equina donant-li carronya amb repel·lent. Fins i tot va voler capturar-lo i traslladar-lo fora de la Val, una opció que va rebre el de la Generalitat. Tanmateix, aquest pla no es va arribar a aplicar: l’animal va aparèixer mort l’any següent.

La investigació judicial posterior va revelar que la localització que transmetia el collar GPS de Cachou estava a l’abast d’un gran nombre de persones, i es distribuïa sense control a través d’un grup de WhatsApp que reunia contraris als ossos. Si bé cap exemplar ja no té dispositius d’aquest tipus, la informació sobre albiraments i rastres es divulga des d’aleshores de forma més restringida i dilatada en el temps.

L’efecte més inesperat de la investigació va ser el fet que escoltes telefòniques van permetre desarticular una xarxa de venda de cocaïna, amb la detenció d’un alcalde pedani i de 12 persones més i la confiscació d’1,88 quilos de cocaïna.

Delictes contra la fauna i revelació de secrets

José Antonio Boya està acusat de dos delictes contra la fauna, mentre que a Aran Medan se li atribueix el paper de col·laborador necessari en delictes contra la fauna i revelació de secrets. La Fiscalia creu que Medan disposava d’informació de la localització de l’os i la va facilitar a Boya “tot i saber la intenció que aquest tenia d’eliminar-lo”.

La Generalitat descarta noves reintroduccions

La mort de Cachou va despertar la reivindicació entre els ecologistes de reposar els ossos morts per l’acció humana amb noves reintroduccions. La Generalitat ho descarta, al considerar que la població actual “tendeix a estabilitzar-se amb 96 exemplars” i a “ser genètica i ecològicament viable”, segons el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur.

Ipcena: “Sigui quin sigui el resultat del judici, ja és una victòria”

El portaveu de l’associació ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, i l’advocat Eduardo Gil, que representa tant aquesta entitat com Fapas com a acusacions particulars, coincideixen a valorar que, sigui quin sigui el resultat del judici, “ja és una victòria”. “Ara hi ha un nivell de sensibilització més gran cap a l’os”, va afirmar Vàzquez, qui va valorar que gran part dels atacs a bestiar equí atribuïts a Cachou no van ser reals, sinó mentides difoses per contraris a l’os.

Per la seua part, Gil va destacar que “l’os ha arribat per quedar-se”. “Els beneficis que aporta a l’ecosistema i al turisme superen els danys, que es poden prevenir i compensar”, va dir.