Només 3 de cada 10 alumnes de primer de Medicina a la Universitat de Lleida són catalans

Set de cada deu estudiants que han accedit a primer de Medicina aquest últim curs a la Universitat de Lleida (UdL) no són catalans i només el 24,5% són lleidatans. Així es desprèn de les últimes dades facilitades per la consellera de Salut, Olga Pané, en una resposta parlamentària a una pregunta formulada pel diputat de Junts Jordi Fàbrega. Pané va detallar que aquest curs hi va haver 147 persones de nou accés a Medicina de la UdL, dels quals 36 són de la província de Lleida, 6 de la resta de Catalunya, 103 de la resta de l’Estat i 2 de l’estranger. 

El president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, va assegurar que aquesta situació no es dona perquè no hi hagi lleidatans que vulguin ser metges, sinó perquè “no hi ha cap mecanisme que homogeneïtzi” l’accés a la universitat entre les comunitats, cosa que va considerar “perjudicial per a molts lleidatans amb les mateixes capacitats que no poden entrar a la UdL”. 

En aquest sentit, va explicar que el Consell del Col·legi està treballant en iniciatives per “fer més just” aquest procés. La degana de Medicina, Anna Casanovas, va precisar que la xifra definitiva d’estudiants amb tota probabilitat estarà per sota dels 147, perquè en els dos primers mesos del curs hi ha matriculats que al final aconsegueixen entrar en una altra facultat més propera a la seua residència, però va etre que els últims anys el percentatge dels que són de fora de Catalunya és del 70%. 

Va afirmar conèixer que el Consell de Col·legi de Metges impulsa una proposta per canviar aquesta situació, però va dir que, després d’un e molt inicial, no s’ha reunit amb els degans per debatre-la. Casanovas va evitar posicionar-se sobre aquesta qüestió. En canvi, va deixar clar que és indispensable adoptar mesures per evitar el “ball” d’alumnes dels dos primers mesos de cada curs. 

Per la seua part, Fàbrega va afirmar que “els números són desastrosos”. Va assenyalar que els de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona són similars als de Lleida i, malgrat que a les altres facultats de Medicina la presència d’estudiants de fora de Catalunya és menor, a nivell global ronden el 50%.

Fàbrega, metge de professió, va indicar que això s’explica en bona mesura perquè en altres comunitats les notes que es posen a Batxillerat són més altes que a Catalunya i això facilita que aquests alumnes superin la nota de tall per accedir a aquesta carrera, que és molt alta, mentre que molts catalans es queden fora, perquè hi ha un districte universitari únic per a tot l’Estat. 

Va indicar que l’habitual és que la majoria dels forans tornin als llocs d’origen una vegada titulats, cosa que implica que Catalunya destina molts recursos públics a formar metges que després se’n van i per això es veu obligada a “importar” metges amb un menor nivell de formació i que desconeixen el català i la societat catalana. 

Va considerar que la solució aria per suprimir el districte únic i, si això no és possible, fixar una quota obligatòria de places per a alumnes de la mateixa comunitat, que fos almenys un 70 o un 80%. Va subratllar que les places s’omplirien igualment, perquè molts estudiants catalans es queden fora de Medicina.