Peret, un debut amb accent lleidatà
La seua primera presència en el cine va ser a 'Los Tarantos', rodada parcialment a Lleida || La pel·lícula de Rovira Beleta va ser candidata a l’Oscar de Hollywood el 1963
Peret, al documental dedicat a ‘Los Tarantos’, va visitar el local del Raval en el qual va fer la seua primera presència en el cine.
Pedro Pubill Calaf (Mataró, 1935-Barcelona, 2014), conegut popularment com a Peret, és considerat com un dels “pares” de la rumba catalana juntament amb Antonio González “El Pescaílla” i José María Valentí, “El Chacho”. No obstant, Peret va ser el que va assolir més repercussió mediàtica arribant fins i tot a representar Espanya al festival d’Eurovisió, en la seua edició de 1974 celebrada a Brighton (Anglaterra). Va guanyar Abba amb el seu Waterloo i Peret, amb la seua rumbeta, Canta y sé feliç va acabar en novena posició. El cine no va ser aliè al fenomen del cantant de Mataró. Fins i tot en nou ocasions va aparèixer el seu nom en els crèdits encara que en només quatre d’elles com protagonista, a més d’un documental, Peret, yo soy la rumba dedicada a la seua vida i que va ser estrenada a Lleida dins de la Mostra de Cinema Llatinoamericà, en el 2018, amb un i especial i a l’aire lliure a la Mariola.
Instant d’un descans durant el rodatge a Lleida.
No obstant, el debut de Peret es va produir a Los Tarantos, rodada parcialment a Lleida, ciutat amb què el cantant tenia vincles familiars. Peret apareix en un petit cameo a la pel·lícula de Francisco Rovira Beleta com a guitarrista en una petita festa en un bar del Raval barceloní. Peret, el 2012, va tornar a aquest local en l’homenatge que La 2 de RTVE va rendir a la pel·lícula, amb un documental, La mitad nvisible, que es va emetre abans del film, dirigit per José Carlos Ortega i en el que explicava anècdotes del rodatge. Los Tarantos, versió flamenca del Romeu i Julieta de Shakespeare, es va rodar parcialment a Lleida, concretament al mercat de Pardinyes (on ara hi ha la Llotja) protagonitzat per Antonio Gades, Sara Lezana i la gran Carmen Amaya, en la que seria la seua última pel·lícula, ja que moriria poc després.
Un moment del rodatge a l’antic mercat de Pardinyes.
Rovira Beleta tornaria a estar nominat a l’Oscar, quatre anys després, amb El amor brujo també amb Antonio Gades. En Lleida es van rodar fins 16 escenes entre el 4, 5 i 6 de març de 1963, i una d’elles és clau en la trama de la pel·lícula en la qual Carmen Amaya, com a matriarca dels Tarantos, demana la mà, en nom del seu fill, a Antonio Prieto, el líder dels Zorongos, clan rival. En els Oscar d’aquell any, com a millor pel·lícula en llengua no anglesa, va guanyar la italiana Fellini vuit i mig de Federico Fellini. Sens dubte, una tasca impossible.
