El bombo de Manolo també es va deixar sentir a Lleida
Des de mitjans dels 70 fins als 80 sempre va estar present amb l’Osca al Camp d’Esports || Amb el Manolo lleidatà va forjar una amistat inalterable en partits de Lliga i Copa
Animacíó en un partit de copa.
Potser no ho saben, o probablement no se'n recordin, però a finals dels 70 i principis dels 80, la figura de Manolo, i el seu inseparable bombo, es va fer molt popular al Camp d’Esports en cada enfrontament de Lliga, a Tercera, Segona B i a la Copa del Rei, per allò de la proximitat geogràfica entre Lleida i Osca.
Volta al Camp d’Esports amb els dos Manolos animant, en un clima de concòrdia, entre Lleida i Osca.
Manolo Cáceres Artesero (San Carlos del Valle, 1949) acaba de morir a la seua casa de Moncófar (Castelló) on residia en aquests últims anys. Nascut a Ciudad Real i criat a Osca, d’esperit inquiet, sempre va tenir debilitat pel futbol des del seu bar a la capital oscenca, seguint l’Osca i també el Saragossa pels camps d’Espanya animant-los a cop de tambor.
Un primer pla de Manolo ‘el del bombo'.
A Lleida, on també va treballar en l’hostaleria durant uns mesos, va arribar de la mà d’un altre Manolo, i el seu bombo, perquè aquí també vam tenir el nostre. No van fallar, junts, ni un sol partit. En germandat es van ar el partit donant-li a les maces i animant a les grades, a ambdues aficions després de la preceptiva volta al rectangle de joc. Sempre de bon rotllo i sense incidents. Eren altres temps, sens dubte. Al cap dels anys va fer el salt a València, i des del seu local Tu Museo Deportivo, al costat de l’estadi de Mestalla, va assolir la seua màxima popularitat seguint la selecció espanyola en els seus compromisos internacionals. Va ser present en fins a deu mundials com a “jugador número 12” de La Roja.
