Un estudi revela que el regadiu arriba a rebaixar fins a 4 graus la temperatura de l’aire a Lleida

“Globalment, s’aprecia una diferència d’entre 3 i 4 graus menys en la temperatura de l’aire” i “en ocasions pot arribar a 8 ºC a terra”, explica Joan Bech, catedràtic de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona. Es refereix a l’efecte del reg en els graus que registren els termòmetres en l’anomenada capa inferior de l’atmosfera, una franja que arriba els 50 metres d’altura.

La dada és una de les principals conclusions del Projecte Liaise (Interaccions de la Superfície Terrestre amb l’Atmosfera en l’Entorn Semiàrid Ibèric), un programa en què han participat diverses universitats, entre les quals les de Barcelona i Balears, serveis meteorològics estatals com Meteo i el britànic Mett Office i organismes com l’IRTA i l’Observatori de l’Ebre.

Durant diversos mesos del 2021, es van dedicar a “avaluar els efectes del reg en l’atmosfera i en la precipitació” amb instruments de precisió en dos zones: una de regadiu del canal d’Urgell amb monitors a Mollerussa, el Poal i Castellnou de Seana i una altra de secà amb la presa de dades a Tàrrega, el Canós i Sant Martí de Riucorb. Les dades preses a peu de parcel·la i les captades per sensors col·locats en perxes de mig centenar de metres d’altura es combinaven amb informació gràfica arribada via satèl·lit.

Les conclusions de l’estudi indiquen que el regadiu genera “una disminució en la temperatura mitjana de l’aire a prop de la superfície, un augment de la humitat, una disminució en la velocitat del vent i un canvi en la direcció d’aquest en les àrees properes”.

“On s’aplica el reg”, afegeix l’estudi, “es produeix una desacceleració general del flux superficial” i “el balanç d’energia superficial s’inverteix” a l’atmosfera, malgrat que, alhora, “les retroalimentacions en la precipitació no són tan clares”.

És a dir, que el reg redueix la temperatura ambiental a la seua zona d’influència, encara que no hi ha evidències que el seu ús afecti el règim de les pluges. “Regar una zona augmenta la humitat a terra, i la posterior evaporació d’aquesta aigua redueix diversos graus la temperatura ambient”, assenyala Bech. “Se sabia, però se’n desconeixien els detalls”, anota.

L’objectiu central del projecte consistia a millorar les previsions meteorològiques, i els resultats van permetre alguns avenços. “Els models que s’utilitzen per a les prediccions sempre inclouen simplificacions, i amb els mesuraments que vam fer vam poder modelitzar les sèries que s’utilitzen”, explica el catedràtic. “A l’afegir als models que es tractava de zones irrigades, es millorava la predicció. Es facilitava que fossin més fiables”, afegeix Bech.

Edificis amb coberta vegetal per estalviar energia

Habilitar cobertes i façanes vegetals als edificis comporta un estalvi energètic del 15% al 20%, segons un estudi liderat per la UdL. El projecte Big4Life conclou que aquest sistema redueix l’impacte de la radiació solar i la temperatura, especialment quan hi ha pics d’emissió. Alhora, millora la qualitat de l’aire, redueix l’efecte de l’illa de calor i absorbeix diòxid de carboni. La investigació, amb un pressupost de dos milions d’euros finançat amb fons europeus, ha analitzat l’impacte d’aquest sistema de jardineria sostenible en edificis de Lleida, el Prat de Llobregat i Barcelona. Aquest tipus de construcció, que també actua com a aïllant acústic, inclou sistemes de captació d’aigua.

“Permet controlar la quantitat d’aigua que es deriva cap a clavegueram. En futurs escenaris climàtics que es preveuen complicats, evitar el col·lapse del clavegueram públic és important”, va assenyalar la project manager de Big4life, Laura Herrera. L’investigador principal, Gabriel Pérez, va apuntar que s’utilitzen plantes de baixa demanda hídrica, com el crespinell (Sedum) o el romaní.