Òscar Ordeig, conseller d’agricultura: «Necessitem estabilitzar les produccions i els costos»

La renda agrària ha crescut un 22,7% el 2024. Quins n’han estat els motius?

La valoració és positiva: 2023 i 2024 han estat positius. Hi ha hagut un augment de producció i de renda, bàsicament per la moderació de les entrades i de la inflació. Els costos han baixat, especialment els fertilitzants i pinsos, fet que ha provocat que la renda agrària sigui més alta i hem compensat la gran caiguda històrica del 2021 i del 2022 (anys de gelades i sequera). Estem satisfets, però no podem relaxar-nos. Ens hem de protegir per evitar pujades i baixades tan brusques. Necessitem estabilitzar la producció i els costos.

I com s’aconsegueix?

Necessitem inversió per produir cultius, generar coneixement, innovació, transferència tecnològica, i mobilitzar talent perquè hi hagi gent que impulsi el sector. La renda agrària és el reflex de tot això.

Venim d’anys difícils: gelades, augment de costos, crisi de subministraments... 2021 i 2022 van ser la tempesta perfecta. El 2024 ens dona pistes per saber què fer el 2025. Tindrem més aigua, es preveu augment de producció i estabilització de costos. Però és clau estabilitzar tant produccions com costos.

Com evoluciona aquest 2025?

Tot apunta que serà un any amb més producció. Hem deixat enrere la sequera, però amb el canvi climàtic tot pot ar en els propers mesos. El missatge és: anem bé, però tenim deures pendents. No podem confiar-nos i hem d’invertir més, tant l’istració com el sector privat.

Un exemple clar són les calamarsades. Augmentar l’aportació (de la Generalitat) a Agroseguro de 15 a 30 milions està bé, però el més important és garantir el producte: estabilitzar la producció anual. Tot el que puguem fer per protegir i estabilitzar les produccions agrícoles ens ajudarà a estabilitzar preus, rendes, qualitats i productivitat. Això ha d’aconseguir l’ICF, subvencions a fons perdut, fons europeus, estatals i també inversió privada. Qui no pugui invertir, cal ajudar-lo amb fórmules de col·laboració. No invertir no és una opció.

Com a amb la recent tempesta de pedra...

Les calamarsades haurien de ser un paradigma del treball conjunt entre istració i sector privat. S’ha fet una modificació de crèdit de 30 milions que anirà al ple la setmana que ve per a la seua aprovació. Es destinaran a xarxes antipedra i reg antigelada, ajuts a fons perdut a agricultors afectats (més alta si tenien assegurança i no van poder fer complementària; menor si no tenien assegurança), així com ajuts per a cooperatives i centrals.

La producció final del porcí va baixar l’any at perquè ho van fer els preus. Com s’està comportant aquest any?

La baixada va ser conjuntural, derivada dels mercats internacionals. Veníem de preus alts i ha estat compensat amb la baixada de costos. El que preocupa és com afectaran els aranzels dels EUA i la guerra comercial amb la Xina. Però hem de centrar-nos en el que depèn de nosaltres: productivitat, eficiència i qualitat. Un producte de qualitat, apreciat i amb marca és menys sensible a les oscil·lacions de preu.

Al sector de l’oli hi ha preocupació per la caiguda de preus.

El futur de l’oli a per qualitat, no quantitat. Amb explotacions petites, necessitem marca, DOP, agrupacions de productors. I evitar frau millorant controls. Hem d’estabilitzar la producció, amb regadiu intensiu en oliveres. El 2025 es recuperarà gran part de la producció mitjana. Hem de continuar invertint en trulls, projectes de cooperació i comercialització conjunta.

Què es pot fer per donar a cooperatives més grans?

El 2024 vam destinar 19 milions al pla Impuls Coop (fomentar fusió, cooperació i intercooperació). El 2025 s’obrirà una altra línia amb 15 milions per a modernització i relleu generacional. Estem treballant cas per cas, cultiu per cultiu. Les cooperatives són clau per al desenvolupament rural. Cal ajudar-les a adaptar-se, ser competitives i continuar 100 anys més generant progrés.

Un altre dels grans problemes és la plaga de conills. Què més s’hi pot fer?

Hem multiplicat per sis les captures en el primer trimestre. Continuem estudiant i impulsant noves mesures. Això no es resoldrà sense col·laboració publicoprivada: caçadors, istració, agricultors. La fauna és un problema de salut pública, seguretat i danys i la lluita ha de ser constant. Les solucions s’han d’adaptar a cada territori: no és el mateix Lleida que el Pirineu o Collserola.

Es valora l’ús de biocides?

Utilitzarem el que permeti la llei i recomanin els experts.