“L’agricultura és víctima del canvi climàtic, però també n’és la solució”

“L’agricultura és la primera víctima del canvi climàtic, i també una de les seues causes i una solució”. Així ho afirma sc Reguant, economista que presideix la comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya. És autor, juntament amb la periodista Lorena Farràs, del llibre Cuits pel clima. Produir aliments en temps de canvi climàtic, acabat de publicar per Bresca Editorial. Aquesta obra explora diferents estratègies per mantenir una producció alimentària suficient per sostenir la població humana amb menys impacte ambiental.

Reguant adverteix que aquest objectiu només es pot assolir “acceptant la complexitat del problema”. “L’agricultura ecològica és una opció de producció, però no pot alimentar per si sola tot el món”, cita com a exemple, i defensa que “no podem renunciar a la tecnologia genòmica”, quan obre la porta a “cultius més resistents i a prescindir d’insecticides”. També es mostra partidari de potenciar la producció de proteïna alternativa com la que procedeix d’algues. Pel que fa al model productiu, assegura que “el cooperativisme ara és més important que mai” perquè “la tecnologia redimensiona les empreses i obliga a fer-les més grans”.

El llibre tracta també altres qüestions com l’agricultura regenerativa i de precisió, la intensificació de cultius amb tècniques com la hidroponia o l’utilització d’energies renovables, i n’examina quinze experiències reals.

“Sovint es comptabilitza com a pagesos els qui no ho són”

“Sovint comptem com a agricultors persones que no ho són”, afirma Reguant, i adverteix que això provoca disfuncions quan es pronostica sobre el futur del sector i sobre qüestions com el relleu generacional. “S’hi acostumen a incloure propietaris de sòl agrícola ja jubilats i fins i tot persones que han heretat finques i que mai no han treballat al camp”, afirma. El resultat d’això és considerar que aquest col·lectiu “és més nombrós i envellit del que realment és”. L’economista subratllava que només s’haurien de comptar com a pagesos les persones dedicades professionalment a l’activitat agrícola i en actiu. Va apuntar que aquesta perspectiva ofereix una visió molt diferent: “Són menys nombrosos, però la major part es troba entre els 40 i els 50 anys, tal com a en la piràmide d’edat de qualsevol altre sector econòmic”, subratlla.