El patrimoni natural lleidatà creix amb vuit arbres monumentals únics

El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha incorporat vuit nous exemplars arboris al catàleg d'arbres monumentals de les comarques lleidatanes. Aquesta actualització, que forma part d'un total de 24 nous reconeixements a tot el territori català, situa el Pallars Sobirà com la comarca amb més protagonisme en aquesta ampliació, en acollir sis dels vuit nous arbres singulars.

El tresor verd del Pallars Sobirà

Entre els exemplars del Pallars Sobirà que han rebut aquesta distinció destaca el cirerer de la Solana a Vilamur, un majestuós exemplar que s'erigeix com a testimoni vegetal de la història d'aquesta població. La morera de Llagunes a Soriguera també ha estat inclosa en aquesta selecció per les seves característiques excepcionals, així com el pollancre del Cardaire a Esterri de Cardós, que ha sobreviscut generacions contemplant els canvis del paisatge pirinenc.

A la localitat d'Alt Àneu, tres arbres més han estat reconeguts amb aquesta prestigiosa distinció: l'auró Gran de Perosa, la moixera de Montgós i l'avet de Sauquers. Cada un d'aquests exemplars representa un element únic del patrimoni natural pirinenc, amb característiques que els fan irreemplaçables dins el seu ecosistema.

Pel que fa a les altres comarques lleidatanes, el Pla d'Urgell ha vist com l'alzinar del Quelàs, ubicat a la zona de la Font del Tord de Miralcamp, s'incorpora a aquesta selecta llista. A la Val d'Aran, el til·ler de Coret de Bausen completa els vuit exemplars lleidatans reconeguts en aquesta actualització.

Catalunya, un referent en protecció d'arbres singulars

Amb aquesta nova incorporació, les comarques de Lleida reforcen la seva posició dins el mapa d'arbres monumentals de Catalunya. Cal recordar que la declaració d'arbre monumental no és una simple etiqueta honorífica, sinó que implica mesures específiques de protecció que prohibeixen expressament tallar-los, arrancar-los o danyar-los de manera parcial o total.

La normativa catalana sobre arbres monumentals es remunta a l'any 1987, quan es va establir un marc legal pioner a l'Estat per protegir aquests elements patrimonials. Des d'aleshores, s'han anat incorporant exemplars que destaquen per característiques com les seves dimensions excepcionals, la seva edat centenària o fins i tot mil·lenària en alguns casos, el seu valor històric o les seves peculiaritats científiques.

Abans d'aquesta actualització, les comarques lleidatanes comptaven amb una cinquantena d'arbres monumentals, sent precisament el Pallars Sobirà la comarca amb més exemplars protegits (16), seguit del Solsonès (7) i l'Alt Urgell (6). Amb les noves incorporacions, el Pallars Sobirà reforça encara més el seu lideratge com a territori amb major riquesa d'exemplars arboris singulars de les terres de Lleida.

Testimonis silenciosos de la història

Els arbres monumentals representen molt més que simples elements naturals. Són autèntics arxius biològics que han presenciat, en molts casos, esdeveniments històrics i transformacions paisatgístiques al llarg de segles. Alguns d'ells estan envoltats de llegendes i tradicions que els converteixen en símbols identitaris per a les poblacions on s'ubiquen.

Un cas paradigmàtic és el de l'Alzina de Can Cotet, a Les Valls de Valira (Alt Urgell), que va estar a punt de ser talada durant la Guerra Civil espanyola. Segons recordava el seu propietari, Josep Comella, "els soldats que lluitaven en aquella zona van intentar tallar l'arbre per fer foc i poder cuinar, però finalment van optar per tallar-ne un altre de més petit". Avui encara es pot apreciar la marca de la serra d'aquells soldats en el tronc centenari.

Desgraciadament, no tots els arbres monumentals han sobreviscut fins als nostres dies. Segons les dades de Territori i Sostenibilitat, dels 50 arbres monumentals que hi havia a les comarques lleidatanes abans d'aquesta nova actualització, set ja han mort. D'alguns només en queden restes, com l'Om de la Plana de Tàrrega, mentre que d'altres com el Ginebre del Solà de Riner al Solsonès, van desaparèixer calcinats per incendis forestals.

Sistema de protecció i categories

A Catalunya, a més dels arbres monumentals, existeixen altres categories de protecció com els arbres d'interès comarcal o local, i els arbres considerats béns urbanístics i culturals. En total, una trentena d'exemplars lleidatans compten amb alguna d'aquestes figures de protecció alternatives.

La declaració d'arbre monumental comporta la inclusió de l'exemplar al Catàleg d'arbres monumentals de Catalunya i l'establiment d'un perímetre de protecció al seu voltant. Qualsevol actuació que pugui afectar aquests exemplars ha de comptar amb l'autorització prèvia del Departament de Territori, que vetlla per la seva conservació i manteniment.

Amb aquesta nova incorporació, Catalunya fa un pas més per preservar un patrimoni natural únic que, en molts casos, és també un tresor cultural que connecta les generacions presents amb el at més remot del territori. Un patrimoni verd que, després de nou anys d'espera, torna a ampliar-se amb vuit nous gegants del bosc que mereixen tota la protecció i reconeixement.